Entrevista a Aldo Naouri, Pediatre.
¿Creu que els pares d’avui no eduquen els fills per a l’esforç?

Penso que els pares d’avui i des de fa ja un cert nombre d’anys han renunciat a educar. Sovint es confon entre l’educació que han de donar els pares i allò que s’entén com l’educació escolar. Hi ha una part indispensable de l’educació que només els pares poden donar als seus fills. L’educació que pertoca als pares és tot allò que cal fer perquè un infant pugui ser un individu capaç de suportar la societat en la qual viurà. És fonamental acostumar l’infant a l’esforç al més aviat possible i ensenyar-li que no se li pot donar tot allò que vol i quan ho vol. Fins al passat decenni, el principi de relació entre pares i fills era que els nens havien de complaure els pares. Avui s’ha invertit el sistema i tots els pares busquen complaure els seus fills. Això compromet totalment la forma d’educar els fills.
(more…)

La semana pasada empezaron a cerrar las escuelas para dar paso a las vacaciones de verano, con lo que se inician los clásicos conflictos para las familias. ¿Qué hacer con los niños hasta septiembre? Muchos padres se quejan que los maestros hacen demasiadas vacaciones y que por cada servicio adicional han de pagar una importante cantidad de dinero. A la incómoda situación se añaden lo caras que son ya las escuelas privado-concertadas y la rigidez de sus horarios. Para solventar la situación, profesores y padres reclaman lo mismo: mayor intervención del Estado para que desvíe fondos públicos a las escuelas y que estas puedan contratar más gente, y a la vez, reduzca el desembolso familiar hacia estas empresas.
(more…)

La conselleria quantifica en un 19% el seguiment de la vaga i el sindicat, en un 50%
USTEC considera que la convocatòria de vaga contra la llei d’educació de Catalunya (LEC) ha estat un èxit a l’àrea metropolitana de Barcelona; quantifica el seguiment en un 50% de mitjana (vegeu-ne el comunicat). Això contrasta amb les xifres del departament, que assegura només un 19% dels mestres n’han fet. USTEC, ASPEPC, la CGT i alumnes s’han manifestat a migdia contra la llei i el procés de Bolonya, amb el lema ‘Per una educació de qualitat. No a la LEC, no a Bolonya’.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha agraït els professors que no s’haguessin adherit a la vaga de forma majoritària. Ha explicat que només s’han hagut d’establir serveis mínims a nou centres i ha reclamat diàleg per a poder aconseguir un ‘acord de màxims’.
(more…)

Hola amics, el diumenge 19 d’octubre 2008 a les 12:00 hores al interior d’illa Jardins de Cèsar Martinell (Cr. Villarroel, 60) podeu passar una bona estona aprenent valls, amb els vostres fills i amics. us adjunto la pàgina web de qui ho organitza. ja m’explicareu com us va el vall de bastons o la polca o … animeu-vos !! (acte gratuït amb música en directe)

Augmenten els ajuts de menjador del curs 2008-09

El curs vinent hi haurà més ajuts de menjador escolar per a les famílies barcelonines. L’Ajuntament de Barcelona augmentarà en un 50 % el nombre d’ajuts, amb una inversió addicional de 2,4 milions d’euros. La convocatòria es farà pública entre abril i maig

“Els ajuts de menjador escolar s’amplien per arribar a totes les famílies que els necessitin. El curs 2008-09, l’Ajuntament de Barcelona destinarà 2,4 milions d’euros més a aquests ajuts. El pressupost total serà de 3.061.125 euros, gairebé cinc vegades més que el curs 2007-08.
La inversió municipal farà pujar el pressupost conjunt de Generalitat i Ajuntament per a ajuts de menjador fins als 7 milions d’euros. Això significa que el curs vinent es podran atorgar uns 11.864 ajuts de menjador, enfront dels 7.869 ajuts del curs actual.

OBJECTIU: COBRIR TOTA LA DEMANDA
Amb aquesta mesura, l’Ajuntament reafirma el seu compromís d’ampliar I’abast dels ajuts de menjador i arribar a cobrir el 100 % de la demanda fins ara no atesa.
L’esforç pressupostari del municipi permetrà que el curs 2008-09 es pugui cobrir la totalitat de la demanda valida que no es va poder atendre en funció dels indicadors d’aquest curs.

MÉS FÀCIL
Per primer cop, i amb I’objectiu de facilitar la sol·licitud i tramitació dels ajuts, es fa una convocatòria única a Barcelona, amb uns criteris de baremació unificats per a tots els alumnes de la ciutat.
La convocatòria s’adreça a alumnes d’escoles bressol, primària i secundària matriculats en centres educatius finançats amb fons públics. Es fa des del Consorci d’Educació i sortirà entre abril i maig.

ELS CRITERIS DE BAREMACIÓ
Per atorgar aquests ajuts, es tindrà en compte criteris com ara la renda familiar, el nombre de membres de la unitat familiar, la condició de monoparentalitat, la qualificació de família nombrosa, la situació de I’infant en acolliment o Inexistència de membres de la unitat familiar afectats per alguna discapacitat”.

ARTICLE Extret de la Revista informativa de l’Ajuntament de Barcelona núm. 115, abril 2008.

Dijous, 10 d’abril de 2008
Catalunya i França reforçaran la col·laboració entre centres educatius

L’acord inclou un programa de reforç de l’ensenyament de francès, intercanvis d’alumnes i de professors i formació continuada per als docents durant els propers tres anys

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, i l’ambaixador de França a Espanya, Bruno Delaye, han signat un conveni de col•laboració per als propers tres anys amb l’objectiu d’intensificar les relacions entre els centres educatius catalans i francesos. L’acord inclou l’impuls a l’aprenentatge de la llengua francesa a Catalunya i del català a França. Actualment, 47.211 alumnes catalans estudien francès a l’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Aquest conveni implantarà un programa confeccionat conjuntament amb el servei cultural de l’Ambaixada de França. El pla preveu la creació de seccions per a l’ensenyament de matèries en llengua francesa, la col·laboració entre centres i la difusió de bones pràctiques com poden ser la ràdio a l’escola o la creació de xarxes de centres que treballen conjuntament a l’hora de crear i aplicar activitats. També hi haurà intercanvi de professors entre Catalunya i França, i la participació comuna en projectes europeus.

La cooperació entre Educació i l’ambaixada francesa s’estendrà també a la formació contínua dels professors que imparteixen matèries en francès, a la preparació de material didàctic i de documents específics per a aquestes assignatures, als projectes d’intercanvi entre els alumnes i entre els professors, o els projectes de col•laboració amb els rectorats de les Académies franceses.

En totes aquestes accions participaran els centres educatius francesos de Barcelona, i l’Institut Francès de Barcelona.

L’acord contempla també mesures específiques per als estudiants de Formació professional, com els alumnes d’FP inicial, d’ensenyaments artístics i d’ensenyaments esportius realitzin períodes de pràctiques en centres de formació o empreses de França en el cas d’estudiants catalans, i de Catalunya en el cas dels estudiants francesos. Aquests períodes de pràctiques estaran integrats, sempre que sigui possible, dins els estudis conduents a una certificació o titulació.

Cheque escolar: el fin de los monopolios en Educación, por Álvaro VERMOET Texto de la ponencia de Álvaro Vermoet Hidalgo, presidente de la Unión Democrática de Estudiantes y comentarista de Libertad Digital, al VIII Congreso Mundial de Educación celebrado en Valencia entre el 18 y el 20 de abril.
(more…)

El curs 2005- 2006 la professora d’anglès, Carmen Fonseca, que ja havia fet diversos projectes “Orator“, pel qual es fan estades lingüístiques a l’estranger amb alumnes d’ESO, ens va prometre que, si coincidíem l’any següent, en seríem nosaltres els protagonistes, i aquest va ser el desencadenant del projecte de 2007.
Al setembre, com que es van acomplir els requisits, vam acordar com a tema de treball “Barcelona and its neighbourhoods”. A tots ens va agradar molt la idea i vam posar fil a l’agulla. Com que ja vèiem Edimburg a l’abast, ens vam posar a treballar amb entusiasme.

Ens vam dividir per districtes i barris. El cap de grup es feia càrrec del districte i la resta, fèiem els barris. Vam recórrer els barris, vam recollir informació, vam agafar el bus del barri, vam fer fotografies i video i vam parlar amb el veïns.
La Tània es va encarregar de fer la pàgina web i l’Albert Valls i Daniel San Luís es van encarregar del muntatge del vídeo.

El professorat del nostre institut ens va donar suport i els estem molt agraïts.

Un cop acabat el treball, el vam presentar al Centre de Recursos de Llengües Estrangeres i … molts nervis i emoció fins que hi va haver una trucada a l’institut comunicant que havíem estat seleccionats. Quina alegria !

El dia 1 de setembre, 40 alumnes de primer de batxillerat ens n’anem cap a Edimburg i no tornarem fins el dia15. Ja us podeu imaginar com ens sentim.

GRÀCIES, CARMEN!

La coneixença dels fets del nostre passat recent és un dels objectius del currículum de Ciències Socials del quart curs de l’ESO i, sovint, intentem que els nostres alumnes n’assoleixin la comprensió a partir de procediments pràctics que complementen les informacions dels llibres de text i de les explicacions magistrals. D’aquesta manera, fem ús de textos, mapes històrics, cronologies comparades, imatges i projecció de documentals o pel·lícules de ficció, recursos que, avui dia, ja formen part del bagatge acadèmic convencional.

L’augment de l’interès del nostre entorn social per la recuperació de la memòria dels fets esdevinguts en el nostre país, en els anys de la Guerra Civil i el franquisme, ens ha dut a incloure també l’entrevista directa amb persones que visqueren aquella època i que en poden donar testimoniatge, en la nostra metodologia d’aprenentatge. En la nostra decisió hi ha influït, sobretot, l’activitat d’entitats dedicades a la divulgació escolar com les Dones del 36, que visitaren el nostre centre el curs 2003-2004 convidades per la professora Carme Gil.

A partir d’aquestes premisses, des del curs passat els nostres alumnes de quart han iniciat un projecte que el Departament d’Educació ha reconegut i inclòs en el programa d’Innovació Educativa. L’activitat ha transcendit l’espai de l’aula per aprendre Història i consisteix a treballar amb els records dels supervivents d’aquells anys.
La col·laboració de les famílies i de la residència de gent gran F. Layret ens ha servit per tenir al nostre abast un seguit de persones disposades a compartir amb l’alumnat, els seus records, corroborats en alguns casos per documents o fotografies. Amb l’ús de les tècniques de l’entrevista, s’han creat documents de fonts orals que s’han enregistrat per la seva posterior anàlisi i interpretació.

Els nois i noies han pogut, d’aquesta manera, recollir de primera mà, documents i imatges que els han permès contrastar l’endarreriment econòmic i social dels anys 40 i 50, coetani a la construcció del franquisme, amb el “desarrollisme” posterior i els inicis de la societat de consum. Aquests documents gràfics complementen les aportacions vivencials de la gent gran, que ha rememorat, per als estudiants, històries de fam, violència, repressió i autoritarisme. Coincideixen amb el pas de la infància al món adult i se situen enmig de jocs, amistats i de la iniciació al treball i a l’amor.

Una petita exposició d’imatges fotogràfiques i audiovisuals, confeccionada amb material inèdit, elaborat pels alumnes de quart amb la col·laboració del Seminari de Plàstica, s’exhibeix en els locals de la Casa Golferichs i constitueix la cloenda d’aquest procés de recerca i interpretació del passat. El treball presentat permet establir un diàleg entre la tasca acadèmica dels joves i l’entorn social immediat i potencia, al mateix temps, el debat sobre la recuperació de la memòria col·lectiva.

Cèlia Cañellas
Cap del seminari d’Història de l’IES Ernest Lluch

Els alumnes de l’IES ERNEST LLUCH participaran per cinquè any consecutiu en l’activitat Òpera a secundària. Aquesta activitat vol fer arribar la música contemporània a l’alumnat dels centres de secundària fent-los participar activament de la interpretació d’una òpera. Es representarà els propers dies 14 i 18 de juny al Teatre Nacional de la nostra ciutat. Aquest projecte l’organitza l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu.

L’òpera “LISÍSTRATA” és una adaptació lliure de l’obra d’Aristòfanes, autor de la Grècia clàssica. És una obra en un acte, que es divideix en cinc escenes, per a solistes, cor juvenil i grup instrumental. El compositor és Albert Carbonell.

A les representacions finals conflueix el treball dels diferents grups: el cor general (format per alumnes dels IES), el cor petit, solistes i els artistes professionals. Tots són dirigits per l’Elisenda Carrasco i acompanyats per la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Els alumnes tindran l’oportunitat de formar part i gaudir des de dins d’una obra musical portada a l’escena .

Marga Hernández
Professora de música de l’IES Ernest Lluch

La setmana del 23 al 27 d’abril vam celebrar els actes de la setmana cultural que han girat entorn del món dels llibres. Aquesta setmana ha estat, de fet, la cloenda d’una sèrie d’activitats realitzades pels alumnes de l’escola.

Partint de la proposta de la comissió de biblioteca de l’escola i amb les aportacions dels cicles, durant el segon trimestre i inici del tercer es van dur a terme una sèrie d’activitats, que en síntesi, podríem agrupar en els següents apartats:

- Cinema i literatura

Es va programar una pel·lícula, basada en un llibre, per a cada cicle. Es va fer la presentació i la lectura del llibre o de part d’ell, es va veure la pel·lícula i després es va fer un col.loqui sobre la pel.lícula i la temàtica de què tracta i es va comparar amb el llibre per tal de trobar semblances i diferències.

En alguns casos, en aquesta i en d’altres activitats hem comptat amb la col.laboració de pares i avis, als quals, des d’aquestes línies, volem agrair la seva col.laboració.

Pensem que ha resultat una activitat interessant i que ha motivat els alumnes envers la lectura i el cinema i s’ha despertat en ells l’interès per llegir i veure cinema.

Aquesta activitat també ha estat possible dur-la a terme gràcies a l’ús de les noves tecnologies ja que s’han pogut veure en pantalla gran.

- Visitem una biblioteca pública

Tots els alumnes de l’escola han anat a una biblioteca pública del barri o de fora d’ell. Els nens d’Educació Infantil i Cicle Inicial van anar a la biblioteca Lola Anglada, els de Cicle Mitjà a la biblioteca Joan Miró i els del Superior a la biblioteca Jaume Fuster.

A cadascuna de les bilioteques els responsables ens van rebre i ens van explicar el funcionament de la biblioteca, els serveis que ofereix, les condicions d’ús, etc. i ens van convidar a fer-ne ús. Cal dir que se’ns feia difícil “treure” els nens de la biblioteca de tant engrescats com estaven; així que us convidem, pares i mares, a portar-los quan us sigui possible.

- Conta contes

Tots els alumnes de l’escola han disfrutat d’unes sessions de contes fetes per molt bons especialistes en la matèria i, una vegada més, hem vist com la narració oral segueix sent una activitat que ens deixa a tots, nens i adults, bocabadats i amb ganes de sentir-ne més.

Aquesta activitat s’ha realitzat amb la col.laboració del CRP, el Districte de l’Eixample i l’AMPA de l’escola.

- L’hora del conte

Tots els nens de l’escola, en un determinat moment, estaven sentint un conte explicat pels tutors o especialistes; en el cas dels nens del Cicle Superior, per un grup de companys.

- Imaginem, juguem, llegim… a la biblioteca de l’escola.

A la biblioteca es va fer una exposició sobre el món dels pirates. Es van fer diferents racons: el tresor, jocs, disfresses, llibres sobre el món dels pirates (amb la col.laboració de la biblioteca Joan Miró), espècies, vaixell pirata, Power Point sobre els pirates i el seu món.

Tots els alumnes de l’escola hi han anat i han fet les diferents activitats; donat l’interès que ha despertat s’ha prorrogat perquè hi puguin tornar tots.

A banda d’aquestes activitats se n’han fet d’altres en funció del treball específic que cada cicle estava duent a terme: poesia, teatre, treball sobre un determinat llibre, un autor, un tema d’actualitat, escriure contes,… i tot s’ha compartit; tots hem fet coses per als altres i tots n’hem rebut dels altres.

Vam cloure la setmana amb “El follet valent”; una meravella duta a terme pels mestres de música i els alumnes.

Resumint: UNA EXPERIÈNCIA PER COMPARTIR

CEIP AURÓ

Recentment s’ha resolt la convocatòria dels Premis CIRIT 2006, que tenen com a objectiu fomentar l’esperit científic del jovent.

Un del treballs guardonats ha estat el de la Clara Carreras, que anteriorment ja havia rebut un altre premi atorgat per l’Abat Oliba CEU, amb motiu del qual ja es van publicar en aquesta mateixa pàgina els principals eixos del treball.

El passat 16 de desembre la Clara Carreras i la seva tutora del Treball de Recerca, Sra. Carme Fàbregas, Cap del Seminari de Ciències Naturals de l’IES Maragall, van assistir a l’acte de lliurament de premis, celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, sota la presidència del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Sr. Josep Huguet.

La nostra enhorabona, Clara, per aquests premis externs al centre, que han de refermar la teva confiança per a aconseguir les metes que t’hagis proposat.

Maribel Barrionuevo, en nom del professorat de l’IES Maragall

Per segon any consecutiu, la nostra AMPA organitza un nou cicle de concerts extraescolars. La participació en aquests concerts, per part dels alumnes, és totalment gratuïta i voluntària, i es basa en la filosofia de sortir a tocar fora del Conservatori i amb un públic diferent a l’habitual.

Primer concert:

Dia: 2 de desembre de 2006
Hora: 20,30
Lloc: Església de Sant Pacià, carrer de les Monges, 27 (Barri de Sant Andreu)

Entrada gratuïta. Hi sou tots convidats.

AMPA-BRUC

Carta enviada a la Conselleria d’Educació i Universitats i a l’Institut Municipal d’Educació

“Us trametem aquest escrit fruit de la nostra inquietud i preocupació sobre la precarietat actual en el nombre de places públiques dels diferents graus dels estudis de música. Esperem que hi poseu la màxima atenció, els alumnes que segueixen aquests estudis s’han de cuidar especialment, ells fan un doble esforç; però la música té connotacions que van més enllà: és transforma en un fet social positiu i integrador i l’Administració també ha de direccionar els seus esforços en tots els sentits, pel cap alt i pel cap baix.

Efectivament hi ha un deute musical que després de vint o trenta anys no hi ha manera que paguin ni la nostra ciutat ni el nostre país: L’ensenyament musical. Podem convenir que hem renovat la ciutat amb infraestructures de transport, centres de cultura, descentralització administrativa, neteja de façanes, places i zones verdes i probablement moltes altres coses, però desgraciadament no hi ha hagut manera que aquests progressos hagin arribat a l’ensenyament musical. La ciutat continua amb una relació llastimosament retardada entre el nombre d’escoles de música públiques per milers d’habitants, amb un sol conservatori públic de grau mitjà per a quasi dos milions d’habitants i un únic conservatori superior públic (ESMUC) per a 7 milions d’habitants.

Així, els ciutadans de Barcelona estem molt més mal servits que la majoria de les altres ciutats de Catalunya, tant siguin les grans com les petites. Fora de Barcelona la proporció és, aproximadament, d’una escola de música pública cada 50.000 habitants. Es a dir, que a Barcelona ens en tocarien…trenta! I quantes en tenim?…tres! Al Baix Llobregat n’hi ha prop d’una desena i quasi totes públiques. És demostratiu constatar que no fou fins l’any 1992 que Barcelona va obrir la seva primera escola de música i, per tant, estaríem millor si les promeses electorals, ja de l’anterior alcalde (una escola pública de música per cada districte), s’haguessin complert. La gestió a quatre mans de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament musical és doncs molt deficient, almenys quantitativament. Tampoc és que qualitativament s’hagin significat. A partir de moment en què el Conservatori Municipal de Música de Barcelona va deixar de ser Superior per la creació de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) es va produir una crisi en el centre en la que va semblar que ningú s’ocupava de la seva recuperació si tenim en compte el que va costar reprendre els ànims i l’empenta. Pel que sembla cap administració n’agafava les regnes.

Tampoc és que el Govern de la Generalitat de Catalunya hagi ajudat massa en aquesta trajectòria. Malgrat ser els titulars de l’ensenyament superior, la creació de l’ESMUC no es va produir fins després de 20 anys de tenir aquesta competència -no podem obviar que es va vestir un sant (ESMUC) despullant-ne un altre (CSMMB)-. La creació de l’ESMUC es va fer d’esquena o descoordinadament als conservatoris de grau mitjà de Catalunya i finalment, només n’hi ha una. És a dir que, per exemple, de la possible vintena de pianistes que surten de cadascun dels conservatoris de grau mitjà, només 4 o 5 poden tenir-ne plaça. La resta, a la privada (el Liceu) molt cara i per a moltes butxaques inabastable, a l’estranger o als conservatoris superiors d’altres comunitats autònomes que sí que en tenen més (un per província al País Valencià, per exemple). Tampoc servirà de massa a Barcelona (1,5 milions d’habitants) la intenció del Departament d’Educació que hi hagi un centre públic en poblacions de més de 20.000 habitants si no s’aplica aquesta xifra per barris.

En definitiva, la ciutat i el país han de pagar urgentment el seu deute amb l’ensenyament musical. Hem retrocedit respecte a les taxes de dècades enrere en ensenyament musical mitjà, tenim un dèficit important comparat amb Europa i, fins i tot, amb la majoria de les ciutats espanyoles. I no és qüestió que els barcelonins siguem els únics que ens ho haguem de pagar de la nostra butxaca a base d’escoles privades.

Així doncs, els sotasignats, usuaris de les escoles de música de grau elemental i Conservatoris de grau mitjà, pares i mares o ciutadans d’aquesta ciutat i d’aquest país preocupats per l’ensenyament musical, reclamem, en l’àmbit de les seves competències, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya:

- L’atenció que es mereix l’ensenyament musical a Barcelona i a Catalunya i incrementar-ne les oportunitats d’ensenyament públic.
- Una escola de música de grau elemental pública en cada barri i, com a mínim i immediatament, una en cada districte de Barcelona.
- Augmentar el nombre de places d’ensenyament musical públic de grau mitjà.
- Incrementar les places públiques ofertades de grau superior de música obrint noves escoles superiors públiques d’aquests nivells a les altres províncies catalanes o arribant a acords amb altres institucions superiors.

Atentament,

AMPA-BRUC
Associació de Mares i Pares dels Alumnes del
Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Barcelona, 24 de maig de 2006″

Arran d’aquest escrit que vam trametre, com hem dit abans, al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i a l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona sobre la inquietud de la nostra AMPA per la qüestió de la manca de places públiques de música a la demarcació de Barcelona, aquests dos organismes ens van convocar a una reunió el dia 2 d’octubre d’enguany. Cal comentar que, a primer cop d’ull, la reunió ens va semblar positiva i vam copsar per part d’ambdues Administracions bones intencions.

L’Ajuntament té previst obrir el curs vinent (2006-2007) una escola municipal de música de Grau Elemental a Nou Barris i de cara al (2007-2008) una altra a Horta-Guinardó. Hi ha la previsió que totes les capitals de comarca de més de 20.000 habitants tinguin una escola pública de música de Grau Elemental. Pel que fa al Grau Mitjà, impartit pels Conservatoris, no està previst cap ampliació de places, perquè segons el Departament d’Educació cobreixen la demanda existent. El cas que denota insuficiència de places i que així ho va reconèixer l’Administració, és l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), aquesta ha d’absorbir tots els alumnes que surten dels onze Conservatoris de Catalunya, més els que es vulguin presentar de les escoles privades i també els que vinguin de fora de Catalunya, d’Europa i de la resta del món.

És important que l’Administració reconegui manca de places per poder començar a treballar en aquest sentit per obtenir una possible solució. Però també ens van indicar que no sabien com aniria pel fet de les properes eleccions. Bé, ara tenim un nou Govern que segons ell mateix és d’esquerra i progressista i se’n diu d’entesa. Aquesta entesa no només ha de ser entre ells, ens hem d’entendre tots, no ens poden deixar al marge. Els estudis de musica no poden ser una /rara avis/, han d’estar en les mateixes condicions d’accés que els demés estudis superiors, han d’haver suficients places en tots els nivells, en definitiva ens hauran d’escoltar.

Mentrestant, les nostres demandes resten en peu esperant que les promeses o paraules, ja fetes anteriorment, es converteixin en fets; des dels aspectes més generals (ampliació de les possibilitats de places públiques per a estudiar música en tots els nivells), fins als més particulars (aplicació de polítiques socials com l’ajut a les famílies nombroses) o les estructurals (integració i coordinació entre els diferents nivells de l’educació musical a Catalunya).

AMPA-BRUC
Associació de Mares i Pares dels alumnes del
Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El passat mes d’abril, la Clara Carreras Marín va ser guardonada amb el primer premi Abat Oliba CEU a la Recerca per a Alumnes de Batxillerat, a l’apartat de Psicologia i Educació, pel seu treball de recerca de segon de batxillerat “Els hàbits alimentaris dels joves” , basat en un tractament estadístic de les dades obtingudes amb un qüestionari de 60 preguntes passat a 86 joves de l’IES Maragall, centre en el qual ha cursat l’ESO i el Batxillerat.
La pròpia alumna defineix així el seu treball:” És una recerca sobre salut, cultura i medi ambient, amb l’objectiu de comprovar l’existència d’un model de conducta alimentari de l’adolescència”
Com a resultat del seu treball ha trobat que no hi ha grans diferències de comportament alimentari entre nois i noies malgrat que “les noies reflecteixen més que els nois els seus estats anímics en el menjar “. Però “tant nois com noies donen gran importància al menjar en relació a la seva aparença física, referent d’identificació de la seva personalitat”.
I pel que fa a la influència de la família, observa que “els joves tenen un grau elevat d’independència respecte a la família pel que fa al menjar, raó per la qual tenen una gran desestructuració dels àpats i un model alimentari cada cop més allunyat de la dieta mediterrània, tot i que diuen que la coneixen i en valoren la seva qualitat nutricional”.
I conclou que “el comportament alimentari dels joves denota les arrels culturals familiars, però les modifiquen i adapten al seu medi ambient urbà i social, podent ser una peça clau en el procés d’homogeneïtzació alimentària”.

El dia 11 de maig la Clara Carreras, acompanyada pels seus familiars i professorat del centre, va assistir a l’acte de lliurament de guardons d’aquesta setena edició dels Premis Abat Oliba CEU que va ser presidit pel Vicerrector, Dr. Ferran Porta.

Maribel Barrionuevo, professora de l’IES Maragall

Benvolgudes i Benvolguts,

A partir del proper dia 2 de novembre i fins al 15 de desembre es celebren arreu de Catalunya eleccions al Consell Escolar dels centres educatius. Aquest és un procés que es produeix cada dos anys per renovar la meitat dels membres de tots els sectors que hi són representats, entre ells el nostre, els de les mares i pares dels alumnes. Enguany la renovació dels consells es produeix per primera vegada des de l’aprovació de Llei Orgànica d’Educació (LOE), d’àmbit estatal, que atorga noves funcions als Consells Escolars tot recuperant la seva condició d’òrgans col·legiats de govern de les nostres escoles i instituts.

Si alguna cosa ha caracteritzat les eleccions als Consells Escolars de centre en els darrers anys ha estat la poca participació que han demostrat les mares i els pares, -a l’entorn del 10% a les darreres que es van celebrar-, a l’hora d’anar a votar. A la FaPaC ens preocupa i ens ocupa aquesta abstenció perquè malauradament la seva persistència serveix, entre altres coses, per posar en qüestió per part dels seus detractors, el model d’escola democràtica i participativa, i l’aportació que des del sector de les famílies podem arribar a assolir-hi. Posar en evidència la crisi de la participació és quelcom que no podem defugir, però lluny d’instal·lar-nos en el plany i en l’abandonament pensem que cal afrontar aquesta situació des de l’anàlisi de les seves causes, que poden ser diverses, i l’obertura del debat compartit entre les associacions de mares i pares d’alumnes per eixamplar les nostres perspectives fugint de l’endogàmia, i renovar les estratègies cercant un revulsiu per fer renéixer la il·lusió de participar en quelcom tant important com és la millora qualitativa de les escoles i instituts de les nostres filles i fills.

Ens plau de convidar-vos a la trobada de representants d’AMPA dels CEIP i IES del Districte de l’Eixample que celebrarem al CEIP Ramon Llull el proper dimarts dia 14 de novembre a les 18.30h. i fins les 20.30h., on parlarem dels Consells Escolars, de les seves funcions i utilitat, i del perfil que haurien de tenir les mares i els pares que hi participen. Parlarem de les properes eleccions i de com i de quina manera podem elaborar estratègies per a millorar la participació dels pares i les mares dels nostres centres. Contrastarem, en definitiva, que les AMPA del districte tenim moltes coses en comú i potser descobrirem que compartint-les podem recuperar la il·lusió que dóna el fet de no sentir-nos tant sols davant d’aquest procés tant important, per a la credibilitat de l’escola pública, democràtica i participativa, en favor d’una millor educació per als nostres fills.

No hi falteu, us hi esperem a tothom amb la il·lusió de compartir el debat.

Fins aleshores,

FaPaC
Delegació Barcelona Ciutat

Els blocs són actualment el fenomen més emergent i popular a Internet. Ho demostren les xifres: cada cinc mesos, es dobla el nombre de blocs al món. La comunitat linguística catalana no n’és una excepció. En pocs anys, des del 1999, han sortit blocs en català com bolets, de les més diverses temàtiques i autors, des de persones desconegudes fins a polítics, cantants i escriptors famosos. Aquesta revolucio ha estat possible gràcies a l’aparició de serveis gratuïts d’allotjament i creacio de blocs, que faciliten molt la tasca de mantenir un bloc i permeten que pugui fer-ho una persona sense coneixements técnics, i també els directoris Catapings i Bitàcoles.net, que ofereixen un punt de partida per localitzar els blocs en català. Aquests serveis són la columna vertebral de la blocosfera catalana, que alguns anomenen catosfera i que es basa majoritariament en el voluntariat: ningú no hi guanya diners i tot es fa per vocació. Encara que la catosfera no té la gran influència social i política que han aconseguit els blocs als Estats Units, s’hi acosta cada dia més, aprofitant un forat clau a Catalunya: la manca de mitjans de comunicació en català.

Des de l’aparició d’aquesta nova forma de publicació a Internet, a finals dels anys noranta, ha estat contínua la discussió sobre què és i què no és un bloc. Ras i curt, un bloc és un web on una o més persones publiquen regularment enllaços a altres llocs d’Internet, comenten notícies o expliquen la seva vida. Cada nova entrada s’anomena article (o post, de l’anglès). Els articles s’ordenen cronològicament, a dalt els més recents i, com més avall, més antics. La majoria de blocs permeten que els lectors hi posin comentaris, que a vegades generen discussions més interessants que l’article que les ha generat.

L’estructura bàsica del bloc és una part central, on es publiquen els articles, i diverses seccions on no falten l’arxiu d’articles publicats i una llista d’altres blocs que el blocaire considera interessants i recomana als seus lectors.

Mercè Molist
Periodista i escriptora.

Igual que navegació, el concepte de bitàcola prové de la nàutica: representa el diari d’un vaixell, el document que enregistra els esdeveniments i els incidents d’una travessia; el registre és cronològic, successiu. Aquest concepte de bitàcola (o quadern de bitàcola), transportat al món digital tal com s’ha fet en altres parcel·les de la realitat que també s’hi van transportar per la via de la metàfora, és un lloc web. Aquí, un autor o un conjunt d’autors publiquen missatges, d’una manera cronològica, successiva, sobre temes concrets. És una mena de diari personal, però interactiu, ja que qualsevol persona pot llegir i debatre la informació que s’hi presenta.

Aquesta comunicació no té intermediaris —podrien restringir-ne la llibertat— i esdevé, en conseqüència, un recurs d’informació que complementa les llistes de distribució i els grups de notícies. La principal singularitat de la bitàcola és la senzillesa (i, a més, és de baix cost). Sense gaires coneixements sobre edició ni —menys encara— sobre publicació i manteniment de llocs web, s’hi pot escriure tot el que es vulgui, publicar-ho i adreçar-ho a una comunitat nombrosa d’individus mitjançant un web atractiu, i facilitar-los un espai de discussió. També anomenades blocs (weblogs o simplement blogs, en anglès), ja hi ha moltes bitàcoles a la xarxa d’Internet, i són de tipus diversos. N’hi ha de personals, la funció de les quals és ressenyar les activitats o les preocupacions de l’autor; són les més nombroses, però potser també les menys interessants des del punt de vista informatiu perquè els seus autors sovint confonen la possibilitat de publicar amb la necessitat de fer-ho. Hi ha bitàcoles corporatives, que han estat creades amb la finalitat de servir com a butlletí d’informació i comunicació entre els membres d’una organització, o són per transmetre notícies, per oferir recursos, per suscitar el debat. I n’hi ha de temàtiques, que són gestionades per una persona o per un grup de persones amb l’objectiu de recollir aportacions sobre un tema definit; en termes informatius, potser són aquestes darreres les més riques o, com a mínim, les més fiables. Independentment de com siguin, les bitàcoles ofereixen una informació sempre actual, versen sobre qüestions relacionades amb la informació que és accessible a Internet i ofereixen als lectors l’oportunitat de respondre els articles que s’hi publiquen.

Jorge Franganillo
Gestor de información especialista en tecnología del web.
Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Universitat de Barcelona.

Què és un bloc?
Un bloc és un web on la gent pot publicar escrits, que s’ordenen cronològicament. Aquests escrits poden ser informacions recollides d’altres fonts, opinions personals o comentaris a escrits que hagin aparegut anteriorment al bloc. Aquesta és la gràcia: tothom hi pot dir la seva. I per això us animem a participar en el debat que ens agradaria generar amb aquesta iniciativa.