Entrevista a Aldo Naouri, Pediatre.
¿Creu que els pares d’avui no eduquen els fills per a l’esforç?

Penso que els pares d’avui i des de fa ja un cert nombre d’anys han renunciat a educar. Sovint es confon entre l’educació que han de donar els pares i allò que s’entén com l’educació escolar. Hi ha una part indispensable de l’educació que només els pares poden donar als seus fills. L’educació que pertoca als pares és tot allò que cal fer perquè un infant pugui ser un individu capaç de suportar la societat en la qual viurà. És fonamental acostumar l’infant a l’esforç al més aviat possible i ensenyar-li que no se li pot donar tot allò que vol i quan ho vol. Fins al passat decenni, el principi de relació entre pares i fills era que els nens havien de complaure els pares. Avui s’ha invertit el sistema i tots els pares busquen complaure els seus fills. Això compromet totalment la forma d’educar els fills.
(more…)

La semana pasada empezaron a cerrar las escuelas para dar paso a las vacaciones de verano, con lo que se inician los clásicos conflictos para las familias. ¿Qué hacer con los niños hasta septiembre? Muchos padres se quejan que los maestros hacen demasiadas vacaciones y que por cada servicio adicional han de pagar una importante cantidad de dinero. A la incómoda situación se añaden lo caras que son ya las escuelas privado-concertadas y la rigidez de sus horarios. Para solventar la situación, profesores y padres reclaman lo mismo: mayor intervención del Estado para que desvíe fondos públicos a las escuelas y que estas puedan contratar más gente, y a la vez, reduzca el desembolso familiar hacia estas empresas.
(more…)

La coneixença dels fets del nostre passat recent és un dels objectius del currículum de Ciències Socials del quart curs de l’ESO i, sovint, intentem que els nostres alumnes n’assoleixin la comprensió a partir de procediments pràctics que complementen les informacions dels llibres de text i de les explicacions magistrals. D’aquesta manera, fem ús de textos, mapes històrics, cronologies comparades, imatges i projecció de documentals o pel·lícules de ficció, recursos que, avui dia, ja formen part del bagatge acadèmic convencional.

L’augment de l’interès del nostre entorn social per la recuperació de la memòria dels fets esdevinguts en el nostre país, en els anys de la Guerra Civil i el franquisme, ens ha dut a incloure també l’entrevista directa amb persones que visqueren aquella època i que en poden donar testimoniatge, en la nostra metodologia d’aprenentatge. En la nostra decisió hi ha influït, sobretot, l’activitat d’entitats dedicades a la divulgació escolar com les Dones del 36, que visitaren el nostre centre el curs 2003-2004 convidades per la professora Carme Gil.

A partir d’aquestes premisses, des del curs passat els nostres alumnes de quart han iniciat un projecte que el Departament d’Educació ha reconegut i inclòs en el programa d’Innovació Educativa. L’activitat ha transcendit l’espai de l’aula per aprendre Història i consisteix a treballar amb els records dels supervivents d’aquells anys.
La col·laboració de les famílies i de la residència de gent gran F. Layret ens ha servit per tenir al nostre abast un seguit de persones disposades a compartir amb l’alumnat, els seus records, corroborats en alguns casos per documents o fotografies. Amb l’ús de les tècniques de l’entrevista, s’han creat documents de fonts orals que s’han enregistrat per la seva posterior anàlisi i interpretació.

Els nois i noies han pogut, d’aquesta manera, recollir de primera mà, documents i imatges que els han permès contrastar l’endarreriment econòmic i social dels anys 40 i 50, coetani a la construcció del franquisme, amb el “desarrollisme” posterior i els inicis de la societat de consum. Aquests documents gràfics complementen les aportacions vivencials de la gent gran, que ha rememorat, per als estudiants, històries de fam, violència, repressió i autoritarisme. Coincideixen amb el pas de la infància al món adult i se situen enmig de jocs, amistats i de la iniciació al treball i a l’amor.

Una petita exposició d’imatges fotogràfiques i audiovisuals, confeccionada amb material inèdit, elaborat pels alumnes de quart amb la col·laboració del Seminari de Plàstica, s’exhibeix en els locals de la Casa Golferichs i constitueix la cloenda d’aquest procés de recerca i interpretació del passat. El treball presentat permet establir un diàleg entre la tasca acadèmica dels joves i l’entorn social immediat i potencia, al mateix temps, el debat sobre la recuperació de la memòria col·lectiva.

Cèlia Cañellas
Cap del seminari d’Història de l’IES Ernest Lluch

Recentment s’ha resolt la convocatòria dels Premis CIRIT 2006, que tenen com a objectiu fomentar l’esperit científic del jovent.

Un del treballs guardonats ha estat el de la Clara Carreras, que anteriorment ja havia rebut un altre premi atorgat per l’Abat Oliba CEU, amb motiu del qual ja es van publicar en aquesta mateixa pàgina els principals eixos del treball.

El passat 16 de desembre la Clara Carreras i la seva tutora del Treball de Recerca, Sra. Carme Fàbregas, Cap del Seminari de Ciències Naturals de l’IES Maragall, van assistir a l’acte de lliurament de premis, celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, sota la presidència del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Sr. Josep Huguet.

La nostra enhorabona, Clara, per aquests premis externs al centre, que han de refermar la teva confiança per a aconseguir les metes que t’hagis proposat.

Maribel Barrionuevo, en nom del professorat de l’IES Maragall

El passat mes d’abril, la Clara Carreras Marín va ser guardonada amb el primer premi Abat Oliba CEU a la Recerca per a Alumnes de Batxillerat, a l’apartat de Psicologia i Educació, pel seu treball de recerca de segon de batxillerat “Els hàbits alimentaris dels joves” , basat en un tractament estadístic de les dades obtingudes amb un qüestionari de 60 preguntes passat a 86 joves de l’IES Maragall, centre en el qual ha cursat l’ESO i el Batxillerat.
La pròpia alumna defineix així el seu treball:” És una recerca sobre salut, cultura i medi ambient, amb l’objectiu de comprovar l’existència d’un model de conducta alimentari de l’adolescència”
Com a resultat del seu treball ha trobat que no hi ha grans diferències de comportament alimentari entre nois i noies malgrat que “les noies reflecteixen més que els nois els seus estats anímics en el menjar “. Però “tant nois com noies donen gran importància al menjar en relació a la seva aparença física, referent d’identificació de la seva personalitat”.
I pel que fa a la influència de la família, observa que “els joves tenen un grau elevat d’independència respecte a la família pel que fa al menjar, raó per la qual tenen una gran desestructuració dels àpats i un model alimentari cada cop més allunyat de la dieta mediterrània, tot i que diuen que la coneixen i en valoren la seva qualitat nutricional”.
I conclou que “el comportament alimentari dels joves denota les arrels culturals familiars, però les modifiquen i adapten al seu medi ambient urbà i social, podent ser una peça clau en el procés d’homogeneïtzació alimentària”.

El dia 11 de maig la Clara Carreras, acompanyada pels seus familiars i professorat del centre, va assistir a l’acte de lliurament de guardons d’aquesta setena edició dels Premis Abat Oliba CEU que va ser presidit pel Vicerrector, Dr. Ferran Porta.

Maribel Barrionuevo, professora de l’IES Maragall

Els blocs són actualment el fenomen més emergent i popular a Internet. Ho demostren les xifres: cada cinc mesos, es dobla el nombre de blocs al món. La comunitat linguística catalana no n’és una excepció. En pocs anys, des del 1999, han sortit blocs en català com bolets, de les més diverses temàtiques i autors, des de persones desconegudes fins a polítics, cantants i escriptors famosos. Aquesta revolucio ha estat possible gràcies a l’aparició de serveis gratuïts d’allotjament i creacio de blocs, que faciliten molt la tasca de mantenir un bloc i permeten que pugui fer-ho una persona sense coneixements técnics, i també els directoris Catapings i Bitàcoles.net, que ofereixen un punt de partida per localitzar els blocs en català. Aquests serveis són la columna vertebral de la blocosfera catalana, que alguns anomenen catosfera i que es basa majoritariament en el voluntariat: ningú no hi guanya diners i tot es fa per vocació. Encara que la catosfera no té la gran influència social i política que han aconseguit els blocs als Estats Units, s’hi acosta cada dia més, aprofitant un forat clau a Catalunya: la manca de mitjans de comunicació en català.

Des de l’aparició d’aquesta nova forma de publicació a Internet, a finals dels anys noranta, ha estat contínua la discussió sobre què és i què no és un bloc. Ras i curt, un bloc és un web on una o més persones publiquen regularment enllaços a altres llocs d’Internet, comenten notícies o expliquen la seva vida. Cada nova entrada s’anomena article (o post, de l’anglès). Els articles s’ordenen cronològicament, a dalt els més recents i, com més avall, més antics. La majoria de blocs permeten que els lectors hi posin comentaris, que a vegades generen discussions més interessants que l’article que les ha generat.

L’estructura bàsica del bloc és una part central, on es publiquen els articles, i diverses seccions on no falten l’arxiu d’articles publicats i una llista d’altres blocs que el blocaire considera interessants i recomana als seus lectors.

Mercè Molist
Periodista i escriptora.

Igual que navegació, el concepte de bitàcola prové de la nàutica: representa el diari d’un vaixell, el document que enregistra els esdeveniments i els incidents d’una travessia; el registre és cronològic, successiu. Aquest concepte de bitàcola (o quadern de bitàcola), transportat al món digital tal com s’ha fet en altres parcel·les de la realitat que també s’hi van transportar per la via de la metàfora, és un lloc web. Aquí, un autor o un conjunt d’autors publiquen missatges, d’una manera cronològica, successiva, sobre temes concrets. És una mena de diari personal, però interactiu, ja que qualsevol persona pot llegir i debatre la informació que s’hi presenta.

Aquesta comunicació no té intermediaris —podrien restringir-ne la llibertat— i esdevé, en conseqüència, un recurs d’informació que complementa les llistes de distribució i els grups de notícies. La principal singularitat de la bitàcola és la senzillesa (i, a més, és de baix cost). Sense gaires coneixements sobre edició ni —menys encara— sobre publicació i manteniment de llocs web, s’hi pot escriure tot el que es vulgui, publicar-ho i adreçar-ho a una comunitat nombrosa d’individus mitjançant un web atractiu, i facilitar-los un espai de discussió. També anomenades blocs (weblogs o simplement blogs, en anglès), ja hi ha moltes bitàcoles a la xarxa d’Internet, i són de tipus diversos. N’hi ha de personals, la funció de les quals és ressenyar les activitats o les preocupacions de l’autor; són les més nombroses, però potser també les menys interessants des del punt de vista informatiu perquè els seus autors sovint confonen la possibilitat de publicar amb la necessitat de fer-ho. Hi ha bitàcoles corporatives, que han estat creades amb la finalitat de servir com a butlletí d’informació i comunicació entre els membres d’una organització, o són per transmetre notícies, per oferir recursos, per suscitar el debat. I n’hi ha de temàtiques, que són gestionades per una persona o per un grup de persones amb l’objectiu de recollir aportacions sobre un tema definit; en termes informatius, potser són aquestes darreres les més riques o, com a mínim, les més fiables. Independentment de com siguin, les bitàcoles ofereixen una informació sempre actual, versen sobre qüestions relacionades amb la informació que és accessible a Internet i ofereixen als lectors l’oportunitat de respondre els articles que s’hi publiquen.

Jorge Franganillo
Gestor de información especialista en tecnología del web.
Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Universitat de Barcelona.

Què és un bloc?
Un bloc és un web on la gent pot publicar escrits, que s’ordenen cronològicament. Aquests escrits poden ser informacions recollides d’altres fonts, opinions personals o comentaris a escrits que hagin aparegut anteriorment al bloc. Aquesta és la gràcia: tothom hi pot dir la seva. I per això us animem a participar en el debat que ens agradaria generar amb aquesta iniciativa.