La conselleria quantifica en un 19% el seguiment de la vaga i el sindicat, en un 50%
USTEC considera que la convocatòria de vaga contra la llei d’educació de Catalunya (LEC) ha estat un èxit a l’àrea metropolitana de Barcelona; quantifica el seguiment en un 50% de mitjana (vegeu-ne el comunicat). Això contrasta amb les xifres del departament, que assegura només un 19% dels mestres n’han fet. USTEC, ASPEPC, la CGT i alumnes s’han manifestat a migdia contra la llei i el procés de Bolonya, amb el lema ‘Per una educació de qualitat. No a la LEC, no a Bolonya’.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha agraït els professors que no s’haguessin adherit a la vaga de forma majoritària. Ha explicat que només s’han hagut d’establir serveis mínims a nou centres i ha reclamat diàleg per a poder aconseguir un ‘acord de màxims’.
(more…)

Dijous, 10 d’abril de 2008
Catalunya i França reforçaran la col·laboració entre centres educatius

L’acord inclou un programa de reforç de l’ensenyament de francès, intercanvis d’alumnes i de professors i formació continuada per als docents durant els propers tres anys

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, i l’ambaixador de França a Espanya, Bruno Delaye, han signat un conveni de col•laboració per als propers tres anys amb l’objectiu d’intensificar les relacions entre els centres educatius catalans i francesos. L’acord inclou l’impuls a l’aprenentatge de la llengua francesa a Catalunya i del català a França. Actualment, 47.211 alumnes catalans estudien francès a l’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Aquest conveni implantarà un programa confeccionat conjuntament amb el servei cultural de l’Ambaixada de França. El pla preveu la creació de seccions per a l’ensenyament de matèries en llengua francesa, la col·laboració entre centres i la difusió de bones pràctiques com poden ser la ràdio a l’escola o la creació de xarxes de centres que treballen conjuntament a l’hora de crear i aplicar activitats. També hi haurà intercanvi de professors entre Catalunya i França, i la participació comuna en projectes europeus.

La cooperació entre Educació i l’ambaixada francesa s’estendrà també a la formació contínua dels professors que imparteixen matèries en francès, a la preparació de material didàctic i de documents específics per a aquestes assignatures, als projectes d’intercanvi entre els alumnes i entre els professors, o els projectes de col•laboració amb els rectorats de les Académies franceses.

En totes aquestes accions participaran els centres educatius francesos de Barcelona, i l’Institut Francès de Barcelona.

L’acord contempla també mesures específiques per als estudiants de Formació professional, com els alumnes d’FP inicial, d’ensenyaments artístics i d’ensenyaments esportius realitzin períodes de pràctiques en centres de formació o empreses de França en el cas d’estudiants catalans, i de Catalunya en el cas dels estudiants francesos. Aquests períodes de pràctiques estaran integrats, sempre que sigui possible, dins els estudis conduents a una certificació o titulació.

Cheque escolar: el fin de los monopolios en Educación, por Álvaro VERMOET Texto de la ponencia de Álvaro Vermoet Hidalgo, presidente de la Unión Democrática de Estudiantes y comentarista de Libertad Digital, al VIII Congreso Mundial de Educación celebrado en Valencia entre el 18 y el 20 de abril.
(more…)

Carta enviada a la Conselleria d’Educació i Universitats i a l’Institut Municipal d’Educació

“Us trametem aquest escrit fruit de la nostra inquietud i preocupació sobre la precarietat actual en el nombre de places públiques dels diferents graus dels estudis de música. Esperem que hi poseu la màxima atenció, els alumnes que segueixen aquests estudis s’han de cuidar especialment, ells fan un doble esforç; però la música té connotacions que van més enllà: és transforma en un fet social positiu i integrador i l’Administració també ha de direccionar els seus esforços en tots els sentits, pel cap alt i pel cap baix.

Efectivament hi ha un deute musical que després de vint o trenta anys no hi ha manera que paguin ni la nostra ciutat ni el nostre país: L’ensenyament musical. Podem convenir que hem renovat la ciutat amb infraestructures de transport, centres de cultura, descentralització administrativa, neteja de façanes, places i zones verdes i probablement moltes altres coses, però desgraciadament no hi ha hagut manera que aquests progressos hagin arribat a l’ensenyament musical. La ciutat continua amb una relació llastimosament retardada entre el nombre d’escoles de música públiques per milers d’habitants, amb un sol conservatori públic de grau mitjà per a quasi dos milions d’habitants i un únic conservatori superior públic (ESMUC) per a 7 milions d’habitants.

Així, els ciutadans de Barcelona estem molt més mal servits que la majoria de les altres ciutats de Catalunya, tant siguin les grans com les petites. Fora de Barcelona la proporció és, aproximadament, d’una escola de música pública cada 50.000 habitants. Es a dir, que a Barcelona ens en tocarien…trenta! I quantes en tenim?…tres! Al Baix Llobregat n’hi ha prop d’una desena i quasi totes públiques. És demostratiu constatar que no fou fins l’any 1992 que Barcelona va obrir la seva primera escola de música i, per tant, estaríem millor si les promeses electorals, ja de l’anterior alcalde (una escola pública de música per cada districte), s’haguessin complert. La gestió a quatre mans de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament musical és doncs molt deficient, almenys quantitativament. Tampoc és que qualitativament s’hagin significat. A partir de moment en què el Conservatori Municipal de Música de Barcelona va deixar de ser Superior per la creació de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) es va produir una crisi en el centre en la que va semblar que ningú s’ocupava de la seva recuperació si tenim en compte el que va costar reprendre els ànims i l’empenta. Pel que sembla cap administració n’agafava les regnes.

Tampoc és que el Govern de la Generalitat de Catalunya hagi ajudat massa en aquesta trajectòria. Malgrat ser els titulars de l’ensenyament superior, la creació de l’ESMUC no es va produir fins després de 20 anys de tenir aquesta competència -no podem obviar que es va vestir un sant (ESMUC) despullant-ne un altre (CSMMB)-. La creació de l’ESMUC es va fer d’esquena o descoordinadament als conservatoris de grau mitjà de Catalunya i finalment, només n’hi ha una. És a dir que, per exemple, de la possible vintena de pianistes que surten de cadascun dels conservatoris de grau mitjà, només 4 o 5 poden tenir-ne plaça. La resta, a la privada (el Liceu) molt cara i per a moltes butxaques inabastable, a l’estranger o als conservatoris superiors d’altres comunitats autònomes que sí que en tenen més (un per província al País Valencià, per exemple). Tampoc servirà de massa a Barcelona (1,5 milions d’habitants) la intenció del Departament d’Educació que hi hagi un centre públic en poblacions de més de 20.000 habitants si no s’aplica aquesta xifra per barris.

En definitiva, la ciutat i el país han de pagar urgentment el seu deute amb l’ensenyament musical. Hem retrocedit respecte a les taxes de dècades enrere en ensenyament musical mitjà, tenim un dèficit important comparat amb Europa i, fins i tot, amb la majoria de les ciutats espanyoles. I no és qüestió que els barcelonins siguem els únics que ens ho haguem de pagar de la nostra butxaca a base d’escoles privades.

Així doncs, els sotasignats, usuaris de les escoles de música de grau elemental i Conservatoris de grau mitjà, pares i mares o ciutadans d’aquesta ciutat i d’aquest país preocupats per l’ensenyament musical, reclamem, en l’àmbit de les seves competències, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya:

- L’atenció que es mereix l’ensenyament musical a Barcelona i a Catalunya i incrementar-ne les oportunitats d’ensenyament públic.
- Una escola de música de grau elemental pública en cada barri i, com a mínim i immediatament, una en cada districte de Barcelona.
- Augmentar el nombre de places d’ensenyament musical públic de grau mitjà.
- Incrementar les places públiques ofertades de grau superior de música obrint noves escoles superiors públiques d’aquests nivells a les altres províncies catalanes o arribant a acords amb altres institucions superiors.

Atentament,

AMPA-BRUC
Associació de Mares i Pares dels Alumnes del
Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Barcelona, 24 de maig de 2006″

Arran d’aquest escrit que vam trametre, com hem dit abans, al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i a l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona sobre la inquietud de la nostra AMPA per la qüestió de la manca de places públiques de música a la demarcació de Barcelona, aquests dos organismes ens van convocar a una reunió el dia 2 d’octubre d’enguany. Cal comentar que, a primer cop d’ull, la reunió ens va semblar positiva i vam copsar per part d’ambdues Administracions bones intencions.

L’Ajuntament té previst obrir el curs vinent (2006-2007) una escola municipal de música de Grau Elemental a Nou Barris i de cara al (2007-2008) una altra a Horta-Guinardó. Hi ha la previsió que totes les capitals de comarca de més de 20.000 habitants tinguin una escola pública de música de Grau Elemental. Pel que fa al Grau Mitjà, impartit pels Conservatoris, no està previst cap ampliació de places, perquè segons el Departament d’Educació cobreixen la demanda existent. El cas que denota insuficiència de places i que així ho va reconèixer l’Administració, és l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), aquesta ha d’absorbir tots els alumnes que surten dels onze Conservatoris de Catalunya, més els que es vulguin presentar de les escoles privades i també els que vinguin de fora de Catalunya, d’Europa i de la resta del món.

És important que l’Administració reconegui manca de places per poder començar a treballar en aquest sentit per obtenir una possible solució. Però també ens van indicar que no sabien com aniria pel fet de les properes eleccions. Bé, ara tenim un nou Govern que segons ell mateix és d’esquerra i progressista i se’n diu d’entesa. Aquesta entesa no només ha de ser entre ells, ens hem d’entendre tots, no ens poden deixar al marge. Els estudis de musica no poden ser una /rara avis/, han d’estar en les mateixes condicions d’accés que els demés estudis superiors, han d’haver suficients places en tots els nivells, en definitiva ens hauran d’escoltar.

Mentrestant, les nostres demandes resten en peu esperant que les promeses o paraules, ja fetes anteriorment, es converteixin en fets; des dels aspectes més generals (ampliació de les possibilitats de places públiques per a estudiar música en tots els nivells), fins als més particulars (aplicació de polítiques socials com l’ajut a les famílies nombroses) o les estructurals (integració i coordinació entre els diferents nivells de l’educació musical a Catalunya).

AMPA-BRUC
Associació de Mares i Pares dels alumnes del
Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Benvolgudes i Benvolguts,

A partir del proper dia 2 de novembre i fins al 15 de desembre es celebren arreu de Catalunya eleccions al Consell Escolar dels centres educatius. Aquest és un procés que es produeix cada dos anys per renovar la meitat dels membres de tots els sectors que hi són representats, entre ells el nostre, els de les mares i pares dels alumnes. Enguany la renovació dels consells es produeix per primera vegada des de l’aprovació de Llei Orgànica d’Educació (LOE), d’àmbit estatal, que atorga noves funcions als Consells Escolars tot recuperant la seva condició d’òrgans col·legiats de govern de les nostres escoles i instituts.

Si alguna cosa ha caracteritzat les eleccions als Consells Escolars de centre en els darrers anys ha estat la poca participació que han demostrat les mares i els pares, -a l’entorn del 10% a les darreres que es van celebrar-, a l’hora d’anar a votar. A la FaPaC ens preocupa i ens ocupa aquesta abstenció perquè malauradament la seva persistència serveix, entre altres coses, per posar en qüestió per part dels seus detractors, el model d’escola democràtica i participativa, i l’aportació que des del sector de les famílies podem arribar a assolir-hi. Posar en evidència la crisi de la participació és quelcom que no podem defugir, però lluny d’instal·lar-nos en el plany i en l’abandonament pensem que cal afrontar aquesta situació des de l’anàlisi de les seves causes, que poden ser diverses, i l’obertura del debat compartit entre les associacions de mares i pares d’alumnes per eixamplar les nostres perspectives fugint de l’endogàmia, i renovar les estratègies cercant un revulsiu per fer renéixer la il·lusió de participar en quelcom tant important com és la millora qualitativa de les escoles i instituts de les nostres filles i fills.

Ens plau de convidar-vos a la trobada de representants d’AMPA dels CEIP i IES del Districte de l’Eixample que celebrarem al CEIP Ramon Llull el proper dimarts dia 14 de novembre a les 18.30h. i fins les 20.30h., on parlarem dels Consells Escolars, de les seves funcions i utilitat, i del perfil que haurien de tenir les mares i els pares que hi participen. Parlarem de les properes eleccions i de com i de quina manera podem elaborar estratègies per a millorar la participació dels pares i les mares dels nostres centres. Contrastarem, en definitiva, que les AMPA del districte tenim moltes coses en comú i potser descobrirem que compartint-les podem recuperar la il·lusió que dóna el fet de no sentir-nos tant sols davant d’aquest procés tant important, per a la credibilitat de l’escola pública, democràtica i participativa, en favor d’una millor educació per als nostres fills.

No hi falteu, us hi esperem a tothom amb la il·lusió de compartir el debat.

Fins aleshores,

FaPaC
Delegació Barcelona Ciutat

Les flautes no sonen per casualitatat

Es renova per un any el conveni entre l’IMEB i el Departament d’Educació per continuar el projecte de música al CEIP Concepció.

A mitjan gener van saltar totes les alarmes. Des de l’Administració arribaven missatges anunciant canvis en la continuïtat del projecte de música a la nostra escola (que acabava el juny), especialment pel que fa al seu finançament. Un altre cop (Hi quuants en portem…?) calia tornar a mobilitzar-se per reclamar l’estabilitat d’un projecte que a totes llums ens sembla que té avantatges per tots els costats i per tots els implicats.

Pels que no sapigueu en què consisteix el projecte de música, permeteu que us en fem dues (o tres) ratlles. Des del curs 1990-91, quan es va renovar la trajectòria acadèmica de l’escola (aleshores “Puríssima” Concepció i ara, sense l’epítet escolàstic) es va pensar que, aprofitant el veïnatge del Conservatori Municipal de Música, bé es podria donar un valor afegit al projecte de centre amb la incorporació de la música –en un sentit ampli– com una assignatura curricular.

Al final del cicle de primària, cada nen i nena hauria de saber tocar un instrument i, a més, fer-ho de forma conjunta. Des d’aleshores, aquest ha estat un símbol d’identitat que ha permès revitalitzar i prestigiar l’escola en un barri on no predominen precisament els centres públics, ans al contrari. El conveni acordava que el govern autonòmic passaria anualment els diners a l’administració local, i aquesta es faria càrrec de contractar els mestres que, en horari lectiu, donarien les classes d’instrument als alumnes. La compra d’instruments anava a càrrec de cada família (tot i que en els darrers anys ja s’ha constituït un petit banc d’instruments, per a famílies amb menys recursos). Es va començar només amb piano i violí i, a poc a poc, se n’anaren introduint d’altres. Fins que es va poder formar una vertadera orquestra (no simfònica, però deu-n’hi do!). Els que la vam sentir tocar, ens emociona recordar-ho. I més ens emociona el projecte actual, engegat fa quatre cursos en un veritable tour de force, amb la creació de quatre singulars i prestigioses Big Bands, apadrinades cada una per orquestres professionals del país.

Ja fa quinze anys, que tira endavant el projecte. Si això és factible, que ho és, i funciona prou bé, que funciona, aleshores…, perquè caram hem d’estar patint cada any? Més i quan, la mateixa Administració acostuma a convidar a aquestes formacions a actes que ella promou. Serà que es tracta realment d’això: d’un projecte públic, integrador i participatiu? Deu ser que tots plegats (nens i nenes, mestres, pares i mares i administració) no ho estem fent, tan malament?

Potser hom pensa que el fet d’integrar la música en l’ensenyament reglat obligatori és un privilegi, i que el que caldria és que aquesta matèria es donés com una activitat extraescolar, a càrrec de la butxaca de les famílies. Potser sí que és un privilegi. Però el que a l’AMPA li agradaria és que fos un privilegi compartit arreu i estès a molts més centres d’ensenyament públic. I no només amb la música. Podrien haver-hi diferents especialitzats artístiques que caracteritzessin diferents centres escolars: la música, l’educació visual i plàstica, la dansa, els idiomes…

Però ara per ara, tenim el que tenim i respirem tranquils. El dia 8 de febrer, des de la Delegació Territorial se’ns informava que el Departament d’Educació i l’IMBE prorrogaven un any més el conveni. I es creava una comissió de seguiment a tres bandes: Inspecció d’Ensenyament, IMEB i CEIP, per estudiar millores al projecte i la seva continuïtat a més llarg termini. I això és prou important quan des de l’AMPA de la Concepció i de la de l’Institut Balmes –on van molts dels alumnes del centre en acabar la primària–, es parla de continuar aquest projecte en l’ensenyament secundari.

És evident que la flauta no ha sonat per casualitat. La celeritat de l’acord ha vingut per la pressió ràpida i eficient exercida per l’AMPA, per la direcció del centre i tot el Consell escolar i pels pares i mares que amb les seves gestions personals amb els mitjans de comunicació o amb accés a l’Administració han col·laborat en aconseguir la continuïtat.

Per sort, som pocs i ben avinguts.

I ara, anem per a un nou concert.

Josep Melero
CEIP Concepció

Què es pot dir, a hores d’ara sobre el Pacte Nacional per l’Educació, després de quasi un any i mig de debat i negociacions sobre el mateix.
En primer lloc, cal destacar l’ampli consens assolit entorn a la seva signatura: una vintena d’organitzacions del món de l’educació de Catalunya l’han subscrit, la qual cosa permetrà que aquest pacte sigui una sòlida base per a la futura Llei Catalana d’Educació, tal com el mateix text signat preveu. Al mateix temps recull el compromís del Govern a assolir en un termini de sis anys un 6% del PIB en el pressupost per a l’educació.

L’objectiu bàsic del Pacte és aconseguir unes pautes comunes per a tots els centres sostinguts amb fons públics, tant pel que fa a l’oferta educativa com per a l’admissió d’alumnat.

Les mesures concretes acordades per fer realitat aquest objectiu s’agrupen al voltant de 5 grans eixos: autonomia de centres, professionals de l’educació, corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, el Servei Públic Educatiu, i famílies i educació. És en el context d’aquest darrer apartat on se situen mesures com:

Suport a l’obertura de centres educatius des del primer dia de setembre fins al darrer dia de juny i, si s’escau, el mes de juliol, per realitzar activitats socioeducatives. Aconseguir que tots els centres ofereixin activitats més enllà de l’horari lectiu i que cap infant en quedi exclòs. Es durà a terme en col·laboració amb AMPA i ajuntaments, i mitjançant copagament.
Generalització del Programa cooperatiu per a la reutilització dels llibres de text mitjançant el sistema de préstec, amb aportacions de les famílies i assegurant la gratuïtat per les que tenen menys recursos econòmics.
Beques de menjador. Per donar resposta a l’augment de la població i als alumnes escolaritzats en centres privats concertats que compleixin els requisits establerts.
Ajuts per acolliments matinals, incrementant el nombre de centres beneficiaris i la quantitat aportada.
Ajuts per al funcionament de les AMPA i programes de formació, per tal que les famílies incrementin la seva participació en l’educació dels seus fills. Així mateix, el Govern impulsarà mesures fiscals a les AMPA com a associacions d’utilitat pública.
Ajuts al funcionament d’associacions d’estudiants i projectes participatius de l’alumnat en la vida dels centres.

Les activitats socioeducatives i extraescolars les realitzaran professionals especialitzats en temps de lleure. A tal efecte, el Departament d’Educació promourà la normativa oportuna que determinarà els criteris d’acreditació mínims que hauran de reunir les activitats extraescolars a fi de garantir el compliment de la seva funció socieducativa.

Pel que fa al tema que més debat i tinta ha vessat als mitjans de comunicació, és a dir la voluntat del Departament d’Educació, com a titular dels centres públics del nostre país, d’implantar la sisena hora lectiva a l’alumnat de primària (ja la tenen els dels centres concertats), cal dir que aquesta mesura s’inclou en el que el Pacte anomena Servei Públic Educatiu. El Servei Públic Educatiu s’articula a partir dels principis i objectius de satisfer l’accés universal al dret a l’educació, atendre totes les necessitats educatives en un marc d’igualtat d’oportunitats, llibertat d’ensenyament i homologació de les condicions laborals i docents dels professionals que hi treballin. Amb aquest sentit s’acorden l’harmonització dels horaris, jornada i calendari. Tots els centres sostinguts amb fons públics assumiran el mateix grau de compromís en l’escolarització de l’alumnat de tot tipus.Pel que fa a la corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, el pacte preveu la seva implicació en la distribució equitativa de l’alumnat a través de les oficines municipals d’educació. Així mateix, impulsaran plans educatius d’entorn per avançar en l’educació integral de tot l’alumnat i promoure la cohesió social i convenis per activitats extraescolars que siguin impulsades pels propis ajuntaments.

En referència als professionals de l’educació cal destacar que per impulsar l’acció tutorial, l’orientació i l’atenció a les famílies en l’educació primària, es reduirà l’horari lectiu dels mestres (una hora al curs 2006-2007 i una hora al curs 2007-2008), que dedicaran dues hores setmanals a millorar l’atenció a les famílies.

S’incorporaran altres professionals de l’educació per donar suport a la tasca educativa, com són tècnics superiors d’educació infantil, auxiliars i educadors i tècnics superiors en integració social.

Es garantirà la formació permanent de tot el professorat i es prioritzarà la formació en centre i/o xarxa de centres.
Per últim, cal remarcar que el Govern de la Generalitat ha presentat una Memòria Econòmica que compromet en els quatre propers anys les partides pressupostàries necessàries per poder portar a terme totes les mesures acordades. Així mateix, s’ha acordat la constitució d’una Comissió de Seguiment del Pacte que vetllarà per la seva interpretació i aplicació.

Ja era hora que a Catalunya comencés un procés per acabar amb la dualització de la xarxa educativa que posava seriosament en perill la cohesió social del nostre país. Això és el que el Pacte Nacional per l’Educació pretén.

Lluís Filella
Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya

La nostra part del Pacte

Aquests dies s’està treballant a nivell d’institucions i associacions sobre el Pacte Nacional per a L’Educació. Aquest mateix número de l’Eixample Escolar en parla.

Hem buscat a internet, a la pàgina del Departament d’Educació i allà ho explica tot, què és, com participar-hi…
Diu que el “Pacte Nacional per a l’Educació té un objectiu : pretén que aquest sigui expressió del compromís amb el futur de l’educació per part del conjunt de la societat, de la comunitat educativa i del Govern de la Generalitat. Un compromís amb l’educació que necessita la Catalunya del segle XXI.”

Com a pares i mares creiem que també ens convé pensar quin és el nostre paper, com a persones individuals, en tot això d’educar .

Pensem en totes aquelles coses que semblaria evident que són feina nostra, de les famílies, però que sovint conscient o inconscientment aboquem a l’escola.

Parlem de puntualitat per arribar a l’escola o per marxar-ne; d’hàbits d’autonomia personal: vestir-se, desvestir-se, rentar-se, menjar sols i soles, recollir, ser responsable de les nostres coses i de les comuns; del hàbits socials: saludar, escoltar, compartir, ….

Parlem de totes aquelles coses que donen feina, però que és la nostra feina i que no podem delegar en l’escola (com si nosaltres no fóssim escola!) o en la societat (com si no en fóssim membres!).

És interessant participar en tot aquest procés del Pacte per a l’Educació, us hi convidem, però cal abans tenir clar que hem de fer la nostra part del pacte.

Saül Dalmau
AMPA CEIP Les Glòries

Benvingut sigui el Pacte Nacional per l’Educació

Sobretot pel que fa a la posada en comú dels criteris que han de regir el món educatiu i que recauen sobre els infants i joves que conduiran la nostra societat del futur.

A més de l’ampliació del calendari escolar i la 6a hora lectiva s’han signat altres temes molt importants pel que fa a criteris globals d’homogeneització per als centres educatius, tenint en compte que l’ensenyament és un dret universal i que tots hem de tenir dret a un ensenyament de qualitat.

Des de fa molt de temps, els centres educatius públics han anat oferint prestacions més enllà de les estrictament marcades per les lleis del sistema educatiu per donar sortides a les necessitats socials –acolliments matinals, activitats extraescolars, reutilització de llibres de text, …-. Aquests serveis s’han vehiculat la gran majoria de les vegades mitjançant les AMPA.. En aquest cas, sembla que el Pacte ve al darrere recollint la feina feta i endreçant-la.

Ara tots aquests temes es canalitzen i formen un gran Pacte, que es concretarà en una futura Llei. Realment cal una potenciació de l’educació i la cultura. L’educació és un gran vaixell on cadascú té les seves tasques i la seva responsabilitat. Però cal algú que el dirigeixi. Ara sembla que es veuen punts de llum, però vigilem que no ens enlluernin.

Núria Carré
AMPA-BRUC