Les flautes no sonen per casualitatat

Es renova per un any el conveni entre l’IMEB i el Departament d’Educació per continuar el projecte de música al CEIP Concepció.

A mitjan gener van saltar totes les alarmes. Des de l’Administració arribaven missatges anunciant canvis en la continuïtat del projecte de música a la nostra escola (que acabava el juny), especialment pel que fa al seu finançament. Un altre cop (Hi quuants en portem…?) calia tornar a mobilitzar-se per reclamar l’estabilitat d’un projecte que a totes llums ens sembla que té avantatges per tots els costats i per tots els implicats.

Pels que no sapigueu en què consisteix el projecte de música, permeteu que us en fem dues (o tres) ratlles. Des del curs 1990-91, quan es va renovar la trajectòria acadèmica de l’escola (aleshores “Puríssima” Concepció i ara, sense l’epítet escolàstic) es va pensar que, aprofitant el veïnatge del Conservatori Municipal de Música, bé es podria donar un valor afegit al projecte de centre amb la incorporació de la música –en un sentit ampli– com una assignatura curricular.

Al final del cicle de primària, cada nen i nena hauria de saber tocar un instrument i, a més, fer-ho de forma conjunta. Des d’aleshores, aquest ha estat un símbol d’identitat que ha permès revitalitzar i prestigiar l’escola en un barri on no predominen precisament els centres públics, ans al contrari. El conveni acordava que el govern autonòmic passaria anualment els diners a l’administració local, i aquesta es faria càrrec de contractar els mestres que, en horari lectiu, donarien les classes d’instrument als alumnes. La compra d’instruments anava a càrrec de cada família (tot i que en els darrers anys ja s’ha constituït un petit banc d’instruments, per a famílies amb menys recursos). Es va començar només amb piano i violí i, a poc a poc, se n’anaren introduint d’altres. Fins que es va poder formar una vertadera orquestra (no simfònica, però deu-n’hi do!). Els que la vam sentir tocar, ens emociona recordar-ho. I més ens emociona el projecte actual, engegat fa quatre cursos en un veritable tour de force, amb la creació de quatre singulars i prestigioses Big Bands, apadrinades cada una per orquestres professionals del país.

Ja fa quinze anys, que tira endavant el projecte. Si això és factible, que ho és, i funciona prou bé, que funciona, aleshores…, perquè caram hem d’estar patint cada any? Més i quan, la mateixa Administració acostuma a convidar a aquestes formacions a actes que ella promou. Serà que es tracta realment d’això: d’un projecte públic, integrador i participatiu? Deu ser que tots plegats (nens i nenes, mestres, pares i mares i administració) no ho estem fent, tan malament?

Potser hom pensa que el fet d’integrar la música en l’ensenyament reglat obligatori és un privilegi, i que el que caldria és que aquesta matèria es donés com una activitat extraescolar, a càrrec de la butxaca de les famílies. Potser sí que és un privilegi. Però el que a l’AMPA li agradaria és que fos un privilegi compartit arreu i estès a molts més centres d’ensenyament públic. I no només amb la música. Podrien haver-hi diferents especialitzats artístiques que caracteritzessin diferents centres escolars: la música, l’educació visual i plàstica, la dansa, els idiomes…

Però ara per ara, tenim el que tenim i respirem tranquils. El dia 8 de febrer, des de la Delegació Territorial se’ns informava que el Departament d’Educació i l’IMBE prorrogaven un any més el conveni. I es creava una comissió de seguiment a tres bandes: Inspecció d’Ensenyament, IMEB i CEIP, per estudiar millores al projecte i la seva continuïtat a més llarg termini. I això és prou important quan des de l’AMPA de la Concepció i de la de l’Institut Balmes –on van molts dels alumnes del centre en acabar la primària–, es parla de continuar aquest projecte en l’ensenyament secundari.

És evident que la flauta no ha sonat per casualitat. La celeritat de l’acord ha vingut per la pressió ràpida i eficient exercida per l’AMPA, per la direcció del centre i tot el Consell escolar i pels pares i mares que amb les seves gestions personals amb els mitjans de comunicació o amb accés a l’Administració han col·laborat en aconseguir la continuïtat.

Per sort, som pocs i ben avinguts.

I ara, anem per a un nou concert.

Josep Melero
CEIP Concepció

Què es pot dir, a hores d’ara sobre el Pacte Nacional per l’Educació, després de quasi un any i mig de debat i negociacions sobre el mateix.
En primer lloc, cal destacar l’ampli consens assolit entorn a la seva signatura: una vintena d’organitzacions del món de l’educació de Catalunya l’han subscrit, la qual cosa permetrà que aquest pacte sigui una sòlida base per a la futura Llei Catalana d’Educació, tal com el mateix text signat preveu. Al mateix temps recull el compromís del Govern a assolir en un termini de sis anys un 6% del PIB en el pressupost per a l’educació.

L’objectiu bàsic del Pacte és aconseguir unes pautes comunes per a tots els centres sostinguts amb fons públics, tant pel que fa a l’oferta educativa com per a l’admissió d’alumnat.

Les mesures concretes acordades per fer realitat aquest objectiu s’agrupen al voltant de 5 grans eixos: autonomia de centres, professionals de l’educació, corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, el Servei Públic Educatiu, i famílies i educació. És en el context d’aquest darrer apartat on se situen mesures com:

Suport a l’obertura de centres educatius des del primer dia de setembre fins al darrer dia de juny i, si s’escau, el mes de juliol, per realitzar activitats socioeducatives. Aconseguir que tots els centres ofereixin activitats més enllà de l’horari lectiu i que cap infant en quedi exclòs. Es durà a terme en col·laboració amb AMPA i ajuntaments, i mitjançant copagament.
Generalització del Programa cooperatiu per a la reutilització dels llibres de text mitjançant el sistema de préstec, amb aportacions de les famílies i assegurant la gratuïtat per les que tenen menys recursos econòmics.
Beques de menjador. Per donar resposta a l’augment de la població i als alumnes escolaritzats en centres privats concertats que compleixin els requisits establerts.
Ajuts per acolliments matinals, incrementant el nombre de centres beneficiaris i la quantitat aportada.
Ajuts per al funcionament de les AMPA i programes de formació, per tal que les famílies incrementin la seva participació en l’educació dels seus fills. Així mateix, el Govern impulsarà mesures fiscals a les AMPA com a associacions d’utilitat pública.
Ajuts al funcionament d’associacions d’estudiants i projectes participatius de l’alumnat en la vida dels centres.

Les activitats socioeducatives i extraescolars les realitzaran professionals especialitzats en temps de lleure. A tal efecte, el Departament d’Educació promourà la normativa oportuna que determinarà els criteris d’acreditació mínims que hauran de reunir les activitats extraescolars a fi de garantir el compliment de la seva funció socieducativa.

Pel que fa al tema que més debat i tinta ha vessat als mitjans de comunicació, és a dir la voluntat del Departament d’Educació, com a titular dels centres públics del nostre país, d’implantar la sisena hora lectiva a l’alumnat de primària (ja la tenen els dels centres concertats), cal dir que aquesta mesura s’inclou en el que el Pacte anomena Servei Públic Educatiu. El Servei Públic Educatiu s’articula a partir dels principis i objectius de satisfer l’accés universal al dret a l’educació, atendre totes les necessitats educatives en un marc d’igualtat d’oportunitats, llibertat d’ensenyament i homologació de les condicions laborals i docents dels professionals que hi treballin. Amb aquest sentit s’acorden l’harmonització dels horaris, jornada i calendari. Tots els centres sostinguts amb fons públics assumiran el mateix grau de compromís en l’escolarització de l’alumnat de tot tipus.Pel que fa a la corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, el pacte preveu la seva implicació en la distribució equitativa de l’alumnat a través de les oficines municipals d’educació. Així mateix, impulsaran plans educatius d’entorn per avançar en l’educació integral de tot l’alumnat i promoure la cohesió social i convenis per activitats extraescolars que siguin impulsades pels propis ajuntaments.

En referència als professionals de l’educació cal destacar que per impulsar l’acció tutorial, l’orientació i l’atenció a les famílies en l’educació primària, es reduirà l’horari lectiu dels mestres (una hora al curs 2006-2007 i una hora al curs 2007-2008), que dedicaran dues hores setmanals a millorar l’atenció a les famílies.

S’incorporaran altres professionals de l’educació per donar suport a la tasca educativa, com són tècnics superiors d’educació infantil, auxiliars i educadors i tècnics superiors en integració social.

Es garantirà la formació permanent de tot el professorat i es prioritzarà la formació en centre i/o xarxa de centres.
Per últim, cal remarcar que el Govern de la Generalitat ha presentat una Memòria Econòmica que compromet en els quatre propers anys les partides pressupostàries necessàries per poder portar a terme totes les mesures acordades. Així mateix, s’ha acordat la constitució d’una Comissió de Seguiment del Pacte que vetllarà per la seva interpretació i aplicació.

Ja era hora que a Catalunya comencés un procés per acabar amb la dualització de la xarxa educativa que posava seriosament en perill la cohesió social del nostre país. Això és el que el Pacte Nacional per l’Educació pretén.

Lluís Filella
Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya

La nostra part del Pacte

Aquests dies s’està treballant a nivell d’institucions i associacions sobre el Pacte Nacional per a L’Educació. Aquest mateix número de l’Eixample Escolar en parla.

Hem buscat a internet, a la pàgina del Departament d’Educació i allà ho explica tot, què és, com participar-hi…
Diu que el “Pacte Nacional per a l’Educació té un objectiu : pretén que aquest sigui expressió del compromís amb el futur de l’educació per part del conjunt de la societat, de la comunitat educativa i del Govern de la Generalitat. Un compromís amb l’educació que necessita la Catalunya del segle XXI.”

Com a pares i mares creiem que també ens convé pensar quin és el nostre paper, com a persones individuals, en tot això d’educar .

Pensem en totes aquelles coses que semblaria evident que són feina nostra, de les famílies, però que sovint conscient o inconscientment aboquem a l’escola.

Parlem de puntualitat per arribar a l’escola o per marxar-ne; d’hàbits d’autonomia personal: vestir-se, desvestir-se, rentar-se, menjar sols i soles, recollir, ser responsable de les nostres coses i de les comuns; del hàbits socials: saludar, escoltar, compartir, ….

Parlem de totes aquelles coses que donen feina, però que és la nostra feina i que no podem delegar en l’escola (com si nosaltres no fóssim escola!) o en la societat (com si no en fóssim membres!).

És interessant participar en tot aquest procés del Pacte per a l’Educació, us hi convidem, però cal abans tenir clar que hem de fer la nostra part del pacte.

Saül Dalmau
AMPA CEIP Les Glòries

Benvingut sigui el Pacte Nacional per l’Educació

Sobretot pel que fa a la posada en comú dels criteris que han de regir el món educatiu i que recauen sobre els infants i joves que conduiran la nostra societat del futur.

A més de l’ampliació del calendari escolar i la 6a hora lectiva s’han signat altres temes molt importants pel que fa a criteris globals d’homogeneització per als centres educatius, tenint en compte que l’ensenyament és un dret universal i que tots hem de tenir dret a un ensenyament de qualitat.

Des de fa molt de temps, els centres educatius públics han anat oferint prestacions més enllà de les estrictament marcades per les lleis del sistema educatiu per donar sortides a les necessitats socials –acolliments matinals, activitats extraescolars, reutilització de llibres de text, …-. Aquests serveis s’han vehiculat la gran majoria de les vegades mitjançant les AMPA.. En aquest cas, sembla que el Pacte ve al darrere recollint la feina feta i endreçant-la.

Ara tots aquests temes es canalitzen i formen un gran Pacte, que es concretarà en una futura Llei. Realment cal una potenciació de l’educació i la cultura. L’educació és un gran vaixell on cadascú té les seves tasques i la seva responsabilitat. Però cal algú que el dirigeixi. Ara sembla que es veuen punts de llum, però vigilem que no ens enlluernin.

Núria Carré
AMPA-BRUC

El 29 de març d’enguany, el CEIP Ramon Llull celebra el seu 75è aniversari.

L’escola va ser inaugurada l’any 1931, poc abans de la proclamació de la República. L’acte d’inauguració oficial va tenir lloc al grup escolar “Milà i Fontanals i Lluïsa Cura” a la qual varen assistir, entre d’altres, l’alcalde de Barcelona, comte de Güell, diferents personalitats de la política i la cultura del moment, com el rector de la Universitat, el doctor Soler i Batlle, membres del Patronat Escolar i la directora del grup escolar “Milà i Fontanals i Lluïsa Cura”, la senyora Rosa Sensat.

No només va tenir lloc la inauguració de la nostra escola, sinó també la de les escoles Baldiri Reixach, Bonaventura Carles Aribau, Pi Margall, Lluís Vives, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, Mn. Jacint Verdaguer, Pere Vila, Sant Ramon de Penyafort, Dolors Monserdà, G. E. de Les Corts, l’Escola Maternal Forestier i l’Escola a l’Aire lliure Ignasi Iglesies.
L’any 1916 va tenir lloc la creació d’una Comissió de Cultura que tenia com objectiu la creació de noves escoles on l’educació fos catalana, popular i de qualitat i el grup escolar “Ramon Llull” és un dels exemples d’aquesta política escolar de l’Ajuntament de Barcelona del primer terç del segle passat.

El temps ha passat, la societat ha canviat i nosaltres també, però el que no canvia és el desig dels pares de voler una educació de qualitat per als seus fills i filles; estic convençuda que els nens i nenes que van al Ramon Llull la tenen.
Des d’aquell 29 de març de 1931 molts nens i nenes han estudiat, han jugat, han rigut i segurament també han plorat en aquesta escola, és a dir, s’han format com a persones. Espero que durant molt temps altres nens i nenes ho puguin continuar fent.

Felicitats, CEIP Ramon Llull!

Gemma García
CEIP Ramon Llull