Els blocs són actualment el fenomen més emergent i popular a Internet. Ho demostren les xifres: cada cinc mesos, es dobla el nombre de blocs al món. La comunitat linguística catalana no n’és una excepció. En pocs anys, des del 1999, han sortit blocs en català com bolets, de les més diverses temàtiques i autors, des de persones desconegudes fins a polítics, cantants i escriptors famosos. Aquesta revolucio ha estat possible gràcies a l’aparició de serveis gratuïts d’allotjament i creacio de blocs, que faciliten molt la tasca de mantenir un bloc i permeten que pugui fer-ho una persona sense coneixements técnics, i també els directoris Catapings i Bitàcoles.net, que ofereixen un punt de partida per localitzar els blocs en català. Aquests serveis són la columna vertebral de la blocosfera catalana, que alguns anomenen catosfera i que es basa majoritariament en el voluntariat: ningú no hi guanya diners i tot es fa per vocació. Encara que la catosfera no té la gran influència social i política que han aconseguit els blocs als Estats Units, s’hi acosta cada dia més, aprofitant un forat clau a Catalunya: la manca de mitjans de comunicació en català.

Des de l’aparició d’aquesta nova forma de publicació a Internet, a finals dels anys noranta, ha estat contínua la discussió sobre què és i què no és un bloc. Ras i curt, un bloc és un web on una o més persones publiquen regularment enllaços a altres llocs d’Internet, comenten notícies o expliquen la seva vida. Cada nova entrada s’anomena article (o post, de l’anglès). Els articles s’ordenen cronològicament, a dalt els més recents i, com més avall, més antics. La majoria de blocs permeten que els lectors hi posin comentaris, que a vegades generen discussions més interessants que l’article que les ha generat.

L’estructura bàsica del bloc és una part central, on es publiquen els articles, i diverses seccions on no falten l’arxiu d’articles publicats i una llista d’altres blocs que el blocaire considera interessants i recomana als seus lectors.

Mercè Molist
Periodista i escriptora.

Igual que navegació, el concepte de bitàcola prové de la nàutica: representa el diari d’un vaixell, el document que enregistra els esdeveniments i els incidents d’una travessia; el registre és cronològic, successiu. Aquest concepte de bitàcola (o quadern de bitàcola), transportat al món digital tal com s’ha fet en altres parcel·les de la realitat que també s’hi van transportar per la via de la metàfora, és un lloc web. Aquí, un autor o un conjunt d’autors publiquen missatges, d’una manera cronològica, successiva, sobre temes concrets. És una mena de diari personal, però interactiu, ja que qualsevol persona pot llegir i debatre la informació que s’hi presenta.

Aquesta comunicació no té intermediaris —podrien restringir-ne la llibertat— i esdevé, en conseqüència, un recurs d’informació que complementa les llistes de distribució i els grups de notícies. La principal singularitat de la bitàcola és la senzillesa (i, a més, és de baix cost). Sense gaires coneixements sobre edició ni —menys encara— sobre publicació i manteniment de llocs web, s’hi pot escriure tot el que es vulgui, publicar-ho i adreçar-ho a una comunitat nombrosa d’individus mitjançant un web atractiu, i facilitar-los un espai de discussió. També anomenades blocs (weblogs o simplement blogs, en anglès), ja hi ha moltes bitàcoles a la xarxa d’Internet, i són de tipus diversos. N’hi ha de personals, la funció de les quals és ressenyar les activitats o les preocupacions de l’autor; són les més nombroses, però potser també les menys interessants des del punt de vista informatiu perquè els seus autors sovint confonen la possibilitat de publicar amb la necessitat de fer-ho. Hi ha bitàcoles corporatives, que han estat creades amb la finalitat de servir com a butlletí d’informació i comunicació entre els membres d’una organització, o són per transmetre notícies, per oferir recursos, per suscitar el debat. I n’hi ha de temàtiques, que són gestionades per una persona o per un grup de persones amb l’objectiu de recollir aportacions sobre un tema definit; en termes informatius, potser són aquestes darreres les més riques o, com a mínim, les més fiables. Independentment de com siguin, les bitàcoles ofereixen una informació sempre actual, versen sobre qüestions relacionades amb la informació que és accessible a Internet i ofereixen als lectors l’oportunitat de respondre els articles que s’hi publiquen.

Jorge Franganillo
Gestor de información especialista en tecnología del web.
Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Universitat de Barcelona.

Què és un bloc?
Un bloc és un web on la gent pot publicar escrits, que s’ordenen cronològicament. Aquests escrits poden ser informacions recollides d’altres fonts, opinions personals o comentaris a escrits que hagin aparegut anteriorment al bloc. Aquesta és la gràcia: tothom hi pot dir la seva. I per això us animem a participar en el debat que ens agradaria generar amb aquesta iniciativa.