Per segon any consecutiu, la nostra AMPA organitza un nou cicle de concerts extraescolars. La participació en aquests concerts, per part dels alumnes, és totalment gratuïta i voluntària, i es basa en la filosofia de sortir a tocar fora del Conservatori i amb un públic diferent a l’habitual.

Primer concert:

Dia: 2 de desembre de 2006
Hora: 20,30
Lloc: Església de Sant Pacià, carrer de les Monges, 27 (Barri de Sant Andreu)

Entrada gratuïta. Hi sou tots convidats.

AMPA-BRUC

Carta enviada a la Conselleria d’Educació i Universitats i a l’Institut Municipal d’Educació

“Us trametem aquest escrit fruit de la nostra inquietud i preocupació sobre la precarietat actual en el nombre de places públiques dels diferents graus dels estudis de música. Esperem que hi poseu la màxima atenció, els alumnes que segueixen aquests estudis s’han de cuidar especialment, ells fan un doble esforç; però la música té connotacions que van més enllà: és transforma en un fet social positiu i integrador i l’Administració també ha de direccionar els seus esforços en tots els sentits, pel cap alt i pel cap baix.

Efectivament hi ha un deute musical que després de vint o trenta anys no hi ha manera que paguin ni la nostra ciutat ni el nostre país: L’ensenyament musical. Podem convenir que hem renovat la ciutat amb infraestructures de transport, centres de cultura, descentralització administrativa, neteja de façanes, places i zones verdes i probablement moltes altres coses, però desgraciadament no hi ha hagut manera que aquests progressos hagin arribat a l’ensenyament musical. La ciutat continua amb una relació llastimosament retardada entre el nombre d’escoles de música públiques per milers d’habitants, amb un sol conservatori públic de grau mitjà per a quasi dos milions d’habitants i un únic conservatori superior públic (ESMUC) per a 7 milions d’habitants.

Així, els ciutadans de Barcelona estem molt més mal servits que la majoria de les altres ciutats de Catalunya, tant siguin les grans com les petites. Fora de Barcelona la proporció és, aproximadament, d’una escola de música pública cada 50.000 habitants. Es a dir, que a Barcelona ens en tocarien…trenta! I quantes en tenim?…tres! Al Baix Llobregat n’hi ha prop d’una desena i quasi totes públiques. És demostratiu constatar que no fou fins l’any 1992 que Barcelona va obrir la seva primera escola de música i, per tant, estaríem millor si les promeses electorals, ja de l’anterior alcalde (una escola pública de música per cada districte), s’haguessin complert. La gestió a quatre mans de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament musical és doncs molt deficient, almenys quantitativament. Tampoc és que qualitativament s’hagin significat. A partir de moment en què el Conservatori Municipal de Música de Barcelona va deixar de ser Superior per la creació de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) es va produir una crisi en el centre en la que va semblar que ningú s’ocupava de la seva recuperació si tenim en compte el que va costar reprendre els ànims i l’empenta. Pel que sembla cap administració n’agafava les regnes.

Tampoc és que el Govern de la Generalitat de Catalunya hagi ajudat massa en aquesta trajectòria. Malgrat ser els titulars de l’ensenyament superior, la creació de l’ESMUC no es va produir fins després de 20 anys de tenir aquesta competència -no podem obviar que es va vestir un sant (ESMUC) despullant-ne un altre (CSMMB)-. La creació de l’ESMUC es va fer d’esquena o descoordinadament als conservatoris de grau mitjà de Catalunya i finalment, només n’hi ha una. És a dir que, per exemple, de la possible vintena de pianistes que surten de cadascun dels conservatoris de grau mitjà, només 4 o 5 poden tenir-ne plaça. La resta, a la privada (el Liceu) molt cara i per a moltes butxaques inabastable, a l’estranger o als conservatoris superiors d’altres comunitats autònomes que sí que en tenen més (un per província al País Valencià, per exemple). Tampoc servirà de massa a Barcelona (1,5 milions d’habitants) la intenció del Departament d’Educació que hi hagi un centre públic en poblacions de més de 20.000 habitants si no s’aplica aquesta xifra per barris.

En definitiva, la ciutat i el país han de pagar urgentment el seu deute amb l’ensenyament musical. Hem retrocedit respecte a les taxes de dècades enrere en ensenyament musical mitjà, tenim un dèficit important comparat amb Europa i, fins i tot, amb la majoria de les ciutats espanyoles. I no és qüestió que els barcelonins siguem els únics que ens ho haguem de pagar de la nostra butxaca a base d’escoles privades.

Així doncs, els sotasignats, usuaris de les escoles de música de grau elemental i Conservatoris de grau mitjà, pares i mares o ciutadans d’aquesta ciutat i d’aquest país preocupats per l’ensenyament musical, reclamem, en l’àmbit de les seves competències, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya:

- L’atenció que es mereix l’ensenyament musical a Barcelona i a Catalunya i incrementar-ne les oportunitats d’ensenyament públic.
- Una escola de música de grau elemental pública en cada barri i, com a mínim i immediatament, una en cada districte de Barcelona.
- Augmentar el nombre de places d’ensenyament musical públic de grau mitjà.
- Incrementar les places públiques ofertades de grau superior de música obrint noves escoles superiors públiques d’aquests nivells a les altres províncies catalanes o arribant a acords amb altres institucions superiors.

Atentament,

AMPA-BRUC
Associació de Mares i Pares dels Alumnes del
Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Barcelona, 24 de maig de 2006″

Arran d’aquest escrit que vam trametre, com hem dit abans, al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i a l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona sobre la inquietud de la nostra AMPA per la qüestió de la manca de places públiques de música a la demarcació de Barcelona, aquests dos organismes ens van convocar a una reunió el dia 2 d’octubre d’enguany. Cal comentar que, a primer cop d’ull, la reunió ens va semblar positiva i vam copsar per part d’ambdues Administracions bones intencions.

L’Ajuntament té previst obrir el curs vinent (2006-2007) una escola municipal de música de Grau Elemental a Nou Barris i de cara al (2007-2008) una altra a Horta-Guinardó. Hi ha la previsió que totes les capitals de comarca de més de 20.000 habitants tinguin una escola pública de música de Grau Elemental. Pel que fa al Grau Mitjà, impartit pels Conservatoris, no està previst cap ampliació de places, perquè segons el Departament d’Educació cobreixen la demanda existent. El cas que denota insuficiència de places i que així ho va reconèixer l’Administració, és l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), aquesta ha d’absorbir tots els alumnes que surten dels onze Conservatoris de Catalunya, més els que es vulguin presentar de les escoles privades i també els que vinguin de fora de Catalunya, d’Europa i de la resta del món.

És important que l’Administració reconegui manca de places per poder començar a treballar en aquest sentit per obtenir una possible solució. Però també ens van indicar que no sabien com aniria pel fet de les properes eleccions. Bé, ara tenim un nou Govern que segons ell mateix és d’esquerra i progressista i se’n diu d’entesa. Aquesta entesa no només ha de ser entre ells, ens hem d’entendre tots, no ens poden deixar al marge. Els estudis de musica no poden ser una /rara avis/, han d’estar en les mateixes condicions d’accés que els demés estudis superiors, han d’haver suficients places en tots els nivells, en definitiva ens hauran d’escoltar.

Mentrestant, les nostres demandes resten en peu esperant que les promeses o paraules, ja fetes anteriorment, es converteixin en fets; des dels aspectes més generals (ampliació de les possibilitats de places públiques per a estudiar música en tots els nivells), fins als més particulars (aplicació de polítiques socials com l’ajut a les famílies nombroses) o les estructurals (integració i coordinació entre els diferents nivells de l’educació musical a Catalunya).

AMPA-BRUC
Associació de Mares i Pares dels alumnes del
Conservatori Municipal de Música de Barcelona

El passat mes d’abril, la Clara Carreras Marín va ser guardonada amb el primer premi Abat Oliba CEU a la Recerca per a Alumnes de Batxillerat, a l’apartat de Psicologia i Educació, pel seu treball de recerca de segon de batxillerat “Els hàbits alimentaris dels joves” , basat en un tractament estadístic de les dades obtingudes amb un qüestionari de 60 preguntes passat a 86 joves de l’IES Maragall, centre en el qual ha cursat l’ESO i el Batxillerat.
La pròpia alumna defineix així el seu treball:” És una recerca sobre salut, cultura i medi ambient, amb l’objectiu de comprovar l’existència d’un model de conducta alimentari de l’adolescència”
Com a resultat del seu treball ha trobat que no hi ha grans diferències de comportament alimentari entre nois i noies malgrat que “les noies reflecteixen més que els nois els seus estats anímics en el menjar “. Però “tant nois com noies donen gran importància al menjar en relació a la seva aparença física, referent d’identificació de la seva personalitat”.
I pel que fa a la influència de la família, observa que “els joves tenen un grau elevat d’independència respecte a la família pel que fa al menjar, raó per la qual tenen una gran desestructuració dels àpats i un model alimentari cada cop més allunyat de la dieta mediterrània, tot i que diuen que la coneixen i en valoren la seva qualitat nutricional”.
I conclou que “el comportament alimentari dels joves denota les arrels culturals familiars, però les modifiquen i adapten al seu medi ambient urbà i social, podent ser una peça clau en el procés d’homogeneïtzació alimentària”.

El dia 11 de maig la Clara Carreras, acompanyada pels seus familiars i professorat del centre, va assistir a l’acte de lliurament de guardons d’aquesta setena edició dels Premis Abat Oliba CEU que va ser presidit pel Vicerrector, Dr. Ferran Porta.

Maribel Barrionuevo, professora de l’IES Maragall

Benvolgudes i Benvolguts,

A partir del proper dia 2 de novembre i fins al 15 de desembre es celebren arreu de Catalunya eleccions al Consell Escolar dels centres educatius. Aquest és un procés que es produeix cada dos anys per renovar la meitat dels membres de tots els sectors que hi són representats, entre ells el nostre, els de les mares i pares dels alumnes. Enguany la renovació dels consells es produeix per primera vegada des de l’aprovació de Llei Orgànica d’Educació (LOE), d’àmbit estatal, que atorga noves funcions als Consells Escolars tot recuperant la seva condició d’òrgans col·legiats de govern de les nostres escoles i instituts.

Si alguna cosa ha caracteritzat les eleccions als Consells Escolars de centre en els darrers anys ha estat la poca participació que han demostrat les mares i els pares, -a l’entorn del 10% a les darreres que es van celebrar-, a l’hora d’anar a votar. A la FaPaC ens preocupa i ens ocupa aquesta abstenció perquè malauradament la seva persistència serveix, entre altres coses, per posar en qüestió per part dels seus detractors, el model d’escola democràtica i participativa, i l’aportació que des del sector de les famílies podem arribar a assolir-hi. Posar en evidència la crisi de la participació és quelcom que no podem defugir, però lluny d’instal·lar-nos en el plany i en l’abandonament pensem que cal afrontar aquesta situació des de l’anàlisi de les seves causes, que poden ser diverses, i l’obertura del debat compartit entre les associacions de mares i pares d’alumnes per eixamplar les nostres perspectives fugint de l’endogàmia, i renovar les estratègies cercant un revulsiu per fer renéixer la il·lusió de participar en quelcom tant important com és la millora qualitativa de les escoles i instituts de les nostres filles i fills.

Ens plau de convidar-vos a la trobada de representants d’AMPA dels CEIP i IES del Districte de l’Eixample que celebrarem al CEIP Ramon Llull el proper dimarts dia 14 de novembre a les 18.30h. i fins les 20.30h., on parlarem dels Consells Escolars, de les seves funcions i utilitat, i del perfil que haurien de tenir les mares i els pares que hi participen. Parlarem de les properes eleccions i de com i de quina manera podem elaborar estratègies per a millorar la participació dels pares i les mares dels nostres centres. Contrastarem, en definitiva, que les AMPA del districte tenim moltes coses en comú i potser descobrirem que compartint-les podem recuperar la il·lusió que dóna el fet de no sentir-nos tant sols davant d’aquest procés tant important, per a la credibilitat de l’escola pública, democràtica i participativa, en favor d’una millor educació per als nostres fills.

No hi falteu, us hi esperem a tothom amb la il·lusió de compartir el debat.

Fins aleshores,

FaPaC
Delegació Barcelona Ciutat