La coneixença dels fets del nostre passat recent és un dels objectius del currículum de Ciències Socials del quart curs de l’ESO i, sovint, intentem que els nostres alumnes n’assoleixin la comprensió a partir de procediments pràctics que complementen les informacions dels llibres de text i de les explicacions magistrals. D’aquesta manera, fem ús de textos, mapes històrics, cronologies comparades, imatges i projecció de documentals o pel·lícules de ficció, recursos que, avui dia, ja formen part del bagatge acadèmic convencional.

L’augment de l’interès del nostre entorn social per la recuperació de la memòria dels fets esdevinguts en el nostre país, en els anys de la Guerra Civil i el franquisme, ens ha dut a incloure també l’entrevista directa amb persones que visqueren aquella època i que en poden donar testimoniatge, en la nostra metodologia d’aprenentatge. En la nostra decisió hi ha influït, sobretot, l’activitat d’entitats dedicades a la divulgació escolar com les Dones del 36, que visitaren el nostre centre el curs 2003-2004 convidades per la professora Carme Gil.

A partir d’aquestes premisses, des del curs passat els nostres alumnes de quart han iniciat un projecte que el Departament d’Educació ha reconegut i inclòs en el programa d’Innovació Educativa. L’activitat ha transcendit l’espai de l’aula per aprendre Història i consisteix a treballar amb els records dels supervivents d’aquells anys.
La col·laboració de les famílies i de la residència de gent gran F. Layret ens ha servit per tenir al nostre abast un seguit de persones disposades a compartir amb l’alumnat, els seus records, corroborats en alguns casos per documents o fotografies. Amb l’ús de les tècniques de l’entrevista, s’han creat documents de fonts orals que s’han enregistrat per la seva posterior anàlisi i interpretació.

Els nois i noies han pogut, d’aquesta manera, recollir de primera mà, documents i imatges que els han permès contrastar l’endarreriment econòmic i social dels anys 40 i 50, coetani a la construcció del franquisme, amb el “desarrollisme” posterior i els inicis de la societat de consum. Aquests documents gràfics complementen les aportacions vivencials de la gent gran, que ha rememorat, per als estudiants, històries de fam, violència, repressió i autoritarisme. Coincideixen amb el pas de la infància al món adult i se situen enmig de jocs, amistats i de la iniciació al treball i a l’amor.

Una petita exposició d’imatges fotogràfiques i audiovisuals, confeccionada amb material inèdit, elaborat pels alumnes de quart amb la col·laboració del Seminari de Plàstica, s’exhibeix en els locals de la Casa Golferichs i constitueix la cloenda d’aquest procés de recerca i interpretació del passat. El treball presentat permet establir un diàleg entre la tasca acadèmica dels joves i l’entorn social immediat i potencia, al mateix temps, el debat sobre la recuperació de la memòria col·lectiva.

Cèlia Cañellas
Cap del seminari d’Història de l’IES Ernest Lluch